Teniu tots aquests articles que us mostrem, una selecció que ens ha facilitat el Secretariat Nacional…

… i molt més !!!

.

.

.

 

Forcadell: ‘No s’ha de dilatar el calendari de la independència’
 
Mas rep una delegació de l’ANC, organitzadora de la històrica manifestació independentista
 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut aquest migdia una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) encapçalada per la seva presidenta, Carme Forcadell, i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) al Palau de la Generalitat. Durant la reunió, l’ANC ha expressat a Mas la necessitat de ‘fer junts aquest projecte: govern, ajuntaments i societat civil’, segons que ha explicat Forcadell després de la reunió. ‘També tenim clar que el procés no es pot dilatar gaire en el temps. Per això creiem que hem de començar a pensar en calendaris’.

‘Hem començat a treballar per obtenir la majoria social i arribar a totes aquelles persones encara indecises, que ho poden ser si els expliquem el projecte, perquè la independència és un mitjà per tenir un país més just, pròsper i solidari’, ha dit Forcadell, per qui ‘ara toca fer aquesta feina: la d’ampliar la majoria social perquè el referèndum sigui una contesta aclaparadora a favor del sí’.
L’ANC ha fet saber a Mas que ‘la independència és irrenunciable i que cap pacte fiscal’ els faria ‘dissuadir’. També li han defensat que les properes eleccions al parlament siguin unes eleccions plebiscitàries: ‘que el parlament que en surti sigui el que porti a la independència d’aquest país’.
Homs: ‘El govern espanyol continua dormint a la palla’
Per la seva banda, el portaveu del govern, Francesc Homs, ha explicat que el president havia analitzat i incorporat el sentir d’aquest Onze de Setembre i el plantejament de l’ANC i ha constat que ‘tot plegat va agafant una velocitat més intensa’. Homs també s’ha referit a la reacció d’alguns membres del govern espanyol: ‘La sensació que ens enduem és que continuen no volent escoltar; i un govern espanyol que s’entesta a no voler escoltar té tots els números per equivocar-se en les decisions que prengui’.
En aquest sentit, ha posat de rellevància com la comunitat internacional ‘s’ha fixat en el procés que va il·lustrar-se dimarts passat, se n’ha fet ressò, ho ha analitzat, ha fet propostes, articles, ha generat opinió…’, i en canvi, ‘el govern espanyol continua dormint a la palla’. Aquesta és la sensació, diu, que dóna les declaracions d’alguns dirigents espanyols.
En un comunicat publicat dimecres, l’ANC destaca que la manifestació independentista d’aquest Onze de Setembre ‘marca un punt de no-retorn en el procés d’emancipació català perquè és la més gran mobilització de la història del país sota un lema inequívocament independentista’.
‘Que més del 20% de la població de Catalunya hagi omplert Barcelona amb un clam nítid –el d’assolir la independència per a ser un nou estat–, sense que es produeixi cap incident ni cap detenció, és una mostra inequívoca de la maduresa dels catalans. Una prova clara que la societat catalana està preparada per a fer el pas.’

.

************

.
ANC: “Estarem al costat del president Mas si fa passos inequívocs cap a la independència”
 
Carme Forcadell, presidenta de l’entitat, es reuneix amb el cap de Govern durant una hora al Palau de la Generalitat i veu “positiva i cordial” la trobada
ORIOL MARCH
La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, amb el president Artur Mas / PERE VIRGILI
Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), promotora de la manifestació independentista que va aplegar un milió i mig de persones aquest dimarts a Barcelona, s’ha reunit aquest divendres amb el president Artur Mas al Palau de la Generalitat i li ha garantit el seu suport “sempre que faci passos inequívocs cap a la independència”. “La reunió ha estat molt positiva i cordial, i li hem traslladat la necessitat d’establir calendaris”, ha assegurat Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, a la sortida de la reunió.
Forcadell li ha parlat de la possibilitat de fer un referèndum independentista l’any 2014, però “el president entén que això ho ha de fer el poble”. Mentrestant, l’ANC treballarà per construir una majoria social per la independència.
La presidenta de l’entitat li ha reclamat a Mas que les properes eleccions siguin “plebiscitàries”. “El president ja està treballant perquè Catalunya sigui un nou estat d’Europa”, ha sentenciat.

.

************

.
L’ANC diu a Mas que cal començar a pensar en un calendari cap a la independència
 
Forcadell avisa Mas que “cap pacte fiscal” farà dissuadir l’Assemblea Nacional Catalana d’aconseguir l’objectiu “irrenunciable” d’un estat propi i li demana “passos inequívocs”
 
Homs creu que el govern espanyol “continua sense voler escoltar i analitzar el que passa” després de la manifestació de la Diada
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha explicat aquest divendres que durant la reunió amb el president de la Generalitat, Artur Mas, que han mantingut aquest migdia i que s’ha allargat més d’una hora, li han traslladat la necessitat “de començar a pensar en el calendari” cap a la independència.
L’ANC també li ha traslladat al president que el seu objectiu “irrenunciable” és que Catalunya sigui un estat d’Europa i que cap pacte fiscal “ens en farà dissuadir”. En aquest sentit, Forcadell també ha explicat que l’Assemblea donarà suport al govern sempre que “faci els passos inequívocs cap a la independència”.
L’Assemblea també ha explicat que li ha demanat al president Mas que les pròximes eleccions siguin plebiscitàries i que el Parlament resultant sigui el que “porti a la independència d’aquest país”, segons ha explicat Forcadell.
En la compareixença del portaveu del govern, Francesc Homs, ha destacat que la manifestació de l’Onze de Setembre és “una punta de l’iceberg” i l’expressió del que s’ha anat coent. Sobre les declaracions que alguns dirigents del PP han fet en els últims dies criticant el discurs de Mas assumint el clam del poble català, Homs ha afirmat: “El govern espanyol continua sense voler escoltar ni analitzar el que passa. Té tots els números per equivocar-se després en les decisions a prendre”.

.

************

.
Mas i l’Assemblea es conjuren per assolir la independència
Quico Sallés
Una reunió de més d’una hora serveix per articular el camí de l’estat propi. “He vist el president iŀlusionat amb el procés”, assegura Carmen Forcadell, presidenta de l’ANC
El president del Govern, Artur Mas, ha rebut la dirigent de l’ANC Carme Forcadell. Foto: Quico Sallés/Nació Digital
Més d’una hora de reunió entre el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el secretariat de l’Assemblea Ncional Catalana, amb la seva presidenta Carme Forcadell al capdavant, dos dies després de la manifestació, independentista, més important de la història. Una trobada, gens protocolària, amb la que les dues parts, el Govern i l’instrument que articula la societat civil independentista, s’han conjurat per assolir la independència. Comptat i debatut, Mas ha demanat a la tropa que no defalleixi ara que s’ha encetat el procès.
Segons Forcadell, el president Mas hauria demanat a l’ANC que “mantingui la iŀlusió generada” i miri d’ampliar la majoria indepedentista que ja existeix a través de les seves estructures territorials i sectorials. Una iŀlusió que Forcadell assegura haver vist en el president. De fet, l’ANC ha insistit que el “president Mas està a l’alçada de les circumstàncies i s’està comportant com un president que vol portar el poble cap a la independència”. “He vist que s’està treballant per l’estat propi”, ha sentenciat Forcadell que ha explicat el full de ruta de l’ANC amb referèndum inclòs per assolir la independència.
Sense entrar en detalls concrets, ni ser gaire concisos, Forcadell ha recordat que l’ANC preveia celebrar un referèndum el 2014, però “amb la velocitat que estan agafant les coses no descartem res”. De fet, la cap de files de l’ANC veu immediates unes eleccions anticipades de caire “plebiscitàries” o que el referèndum sigui molt més aviat de les previsions fetes fins ara.
Per altra banda, el Govern s’ha mostrat en la mateixa línia que l’ANC. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha admès que l’executiu treballa amb “discreció” per l’estat propi i de “fa temps”. I ha confirmat la coŀlaboració demanada a l’ANC per tal “d’unir esforços” i treballar amb l’objectiu de l’Estat propi.

.

************

.
Mas adverteix: “Això va del tot seriosament”
 
El president admet que per aconseguir l’Estat propi potser s’haurà de saltar la Constitució, i apunta que no necessàriament haurà de ser una República
 
“Això va seriosament”. El president Artur Mas ha indicat aquest matí en una entrevista a ABCPuntoRadio, que l’aposta per l’Estat propi no té marxa enrera, i que la tirarà endavant. No és cap estratègia ni electoral ni tacticista. Mas ha insistit a un desconcertat Luis del Olmo que la gran manifestació independentista de la Diada s’ha de prendre seriosament, i ha repetit que en paràmetres espanyols equivaldria a una marxa de 9 milions de persones a Madrid. Per a Mas, això representa un canvi social profund.
Mas ha deixat clar en l’entrevista que potser en algun moment s’hauran de saltar els marges de la Constitució, i que ni amb el fet que hipotèticament el govern espanyol cedis el pacte fiscal o concert quedaria enterrada la reclamació de l’Estat propi.
Detalls del futur Estat
Del Olmo ha preguntat per detalls de com seria aquest Estat independent, i Mas ha donat amb prudència alguns ítems. “La Catalunya independent seria una república?”, ha preguntat Del Olmo. “Doncs no hauria de ser necessàriament així, però això ja es veurà, un procés així no s’improvisa”, ha conclòs el president, sense donar més detalls. De fet, de casuística n’hi ha molta i països independents com el Canadà o Austràlia no són República i tenen com a cap d’Estat la reina d’Anglaterra.
Mas ha donat per fet que la Catalunya independent no tindria exèrcit, sinó que participaria de les forces armades de la UE o de l’OTAN. I sobre el castellà, ha donat a entendre que tindria un tracte similar a l’actual, i ha tranquil·litzat en aquest aspecte Del Olmo. “Saber castellà és un patrimoni de primera línia, als catalans ens convé saber castellà”, ha afirmat.
El president català ha insistit que la possible Catalunya independent no trencaria relacions amb Espanya, sinó que aquestes serien cordials i fluides. I ha recordat que el president del Barça, Sandro Rosell, proposa que l’equip segueixi competint a la LFP espanyola. Mas ha apuntat també que no té cap problema per fer servir la paraula ‘independència’, però ha admès que prefereix l’expressió Estat propi perquè els països “cada cop són més interdependents” al segle XXI.
Mas ha rebut aquest matí una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), encapçalada per Carme Forcadell, al palau de la Generalitat, moment que mostra la fotografia..A la sortida de la trobada, Forcadell s’ha mostrat molt satisfeta per la reacció que va tenir el president l’endemà de la Diada, i pel discurs que va fer ahir a Madrid en defensa de l’Estat propi.

.

************

.
L’ANC: “El pròxim Parlament ha de ser el que porti a la independència del país”
 
Victòria Miró  14/09/2012
 
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, afirma que treballaran per estendre la “majoria social” a favor de la independència amb els ulls posats a un possible referèndum el 2014. Per això, li han demanat al president que les pròximes eleccions al Parlament que hi hagi siguin plebiscitàries.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha demanat al president de la Generalitat que les pròximes eleccions que convoqui siguin plebiscitàries, per tal de deixar clar que el pròxim Parlament que en surti ha de ser el que proclami la independènciade Catalunya i dugui a la formació d’un Estat propi. Després de la massiva manifestació que va recórrer el centre de Barcelona la tarda de la Diada en un clam a favor de la independència de Catalunya, Forcadell s’ha trobat amb el president Mas i li ha demanat “que mantingui la il·lusió”, i “el mateix ens ha demanat ell a nosaltres”, ha explicat ella en roda de premsa des del palau de la Generalitat.
Forcadell ha explicat que l’ANC li ha transmès a Mas que les pròximes eleccions han de tenir caràcter de plebiscit, i que “el president ens ha escoltat”, encara que “no ens ha dit si hi està d’acord o no”, segons ha reconegut.
Objectiu: “Estendre la majoria social”
Després d’aconseguir que la marxa verda fos un èxit, l’ANC ha explicat que a partir d’ara s’han marcat l’objectiu d“estendre la majoria social” a favor de la independència amb els ulls posats a la convocatòria d’un referèndum el 2014. En aquest sentit, Forcadell ha dit que li ha explicat a Mas que ells aposten per convocar un referèndum i consultar els catalans com a fórmula per arribar a la independència i que li han subratllat “la necessitat de fer el camí plegats ajuntaments, institucions i societat civil. Junts i també tenint clar que no pot ser un projecte molt llarg en el temps.
En tot cas, Forcadell ha deixat clar que l’ANC entén que “el procés no es pot dilatar” en el temps i que s’han de fixar calendaris des del principi.
“La nostra feina ara és ajudar a estendre la majoria social, perquè quan es faci el referèndum sigui un ‘sí’ aclaparador”, ha dit Forcadell, que ha avançat que ho faran a través de les assemblees territorials i sectorials que tenen per tot Catalunya.
Segons la presidenta de l’ANC, s’han marcat el repte d’implicar les associacions de barris i de veïns en el seu projecte. “Parlarem amb la gent per dir-los que el nostre projecte també és el seu”, ha dit. A més, l’ANC es planteja que les assemblees sectorials també empenyin en el mateix sentit aportant idees i recursos a les territorials. Per últim, Forcadell ha dit que treballaran per aconseguir suport internacional, conscient que “el tema exterior és bàsic” ja que “sabem que Espanya no ens donarà suport”.
 
“El nostre full de ruta és el referèndum el 2014”
“No diríem que no a una declaració unilateral d’independència, però el nostre full de ruta és el referèndum”, ha respost Forcadell, a la pregunta sobre si estarien d’acord en aquesta altra fórmula per arribar a la independència, tot insistint que l’agenda prevista és fer consultes als municipis l’estiu del 2013 i convocar un referèndum el 2014 sobre si es vol continuar vivint amb Espanya o si es vol ser un nou Estat d’Europa.
“Però tot va molt de pressa i tot és revisable”, ha afegit Forcadell, que en qualsevol cas ha deixat clar que “nosaltres ens adaptarem als esdeveniments”.
Al costat de Mas “si fa passos inequívocs”
Carme Forcadell ha expressat també a Mas que l’ANC considera la independència de Catalunya com a “irrenunciable” i que, en aquest sentit, res no els farà desistir d’aquest objectiu, tampoc assolir el pacte fiscal aprovat al Parlament i que Mas vol negociar a Madrid com a proposta per millorar el finançament per a Cataluya.
Amb tot, la presidenta de l’ANC ha dit que ells li donaran “suport incondicional” sempre que “faci els passos inequívocs cap a l’Estat propi. I, ja parlant a títol personal, ha manifestat la seva convicció que el president és sincer quan parla de la creació d’un nou Estat: “Hi creu i hi està treballant”.
Finalment, Forcadell ha conclòs que han emplaçat Mas a mantenir-los informats sobre la reunió que mantindrà amb Rajoy a Madrid la setmana que ve i ha valorat com a molt positivauna reunió “molt cordial” i “amb molt de diàleg” de la qual marxaven “francament satisfets”.

.

************

.
El Govern trabaja “con discreción” en los pasos a seguir como una consulta
 
Homs advierte que el Gobierno español se empeña en no querer escuchar lo que pasa y que por ello tiene todos lo números para equivocarse | La ANC promete el apoyo incondicional a Mas si camina hacia la independencia El president de la Generalitat, Artur Mas, la presidenta de la ANC, Carme Forcadell, y el portavoz del Govern, Francesc Homs. ANC
Luis B. García
 
 El Govern ha informado del encuentro entre los miembros de la Assemblea Nacional Catalana (ANC), organizadores de la masiva manifestación independentista que tuvo lugar con motivo de la DiadaNacional de Catalunya del 11 de septiembre, y el president de la Generalitat, Artur Mas. El portavoz Govern, Francesc Homs, ha hecho una breve explicación en la que ha informado que ha habido un intercambio de opiniones y muchas preguntas ahora no tiene respuesta pero que el govern trabaja con un marco de discreción necesario. En esta discreta labor se sitúa la posibilidad de hacer unaconsulta, “un instrumento propio”, ha definido el portavoz, “algo que ya está en el tramo final en el Parlament”, ha recordado
Homs también ha admitido que el Govern tiene una idea sobre la evolución de las cosas que está predefinido y que responde a la llamada transición nacional, “aunque algunos hicieron bromita al principio de legislatura”, ha reprochado. Sin embargo, “algunos hemos concebido siempre el autogobierno como la posibilidad de dotarnos de herramientas para gobernarnos nosotros mismos”, ha reivindicado el portavoz, por eso “es razonable pensar que un Govern que se plantea la transición nacional y el derecho a decidir prepare los pasos futuros”.
A pesar de que los pasos futuros están claros y que pasarían por hacer una consulta popular gracias a la futura ley de consultas catalana, el dirigente ha evitado poner fechas al eventualreferéndum.
Sobre el encuentro de Mas con los representantes de la ANC, el Govern les ha pedido que actúen en la línea de extender la causa y su sentimiento, una tarea en la que la entidad puede hacer un gran camino.
Respecto a la reunión de algunos miembros del Gobierno español, Homs ha señalado que la sensación que se lleva es que “se empeñan en no querer escuchar y quien se empeña tiene todos los números para equivocarse”. Así, “que ni entren en el análisis de lo que pasa es sorprendente, pero es responsabilidad suya, como lo serán las consecuencias”, ha avisado Homs.
Para el Ejecutivo catalán, lo que sucedió el 11 de Setembre no fue casualidad sino la punta de un iceberg y, “fíjense que la prensa internacional, la comunidad internacional, se hizo eco de ello”, ha recordado, de manera que “hemos acabado por ser noticia por algo positivo, mientras que el Gobierno español estaba en una burbuja”, ha considerado.
Homs también ha reprochado la ausencia de miembros del Gobierno de Rajoy en la conferencia de Mas de este jueves en Madrid, que ha dicho no entender porque al menos, los presentes en la conferencia decidieron escuchar, aunque no estuvieran de acuerdo.
No contemplan un retraso del fondo de liquidez por el giro independentista
El portavoz también ha rechazado que su “cambio de rasante” de los últimos días implique retrasar la puesta en marcha del fondo de liquidez a las comunidades autónomas que han solicitado. Homs ha confiado que no haya ninguna “represalia” ante sus posicionamientos independentistas, y si las hubiese, el Gobierno central y la clase política española cometería un error histórico.
ANC: apoyo incondicional a Mas si camina hacia la independencia
En el encuentro, “muy positivo, con mucho diálogo y muy cordial”, la ANC ha trasladado al president “que le daremos nuestro apoyo incondicional si da pasos inequívocos hacia la independencia”, ha señalado la presidenta de la ANC, Carme Forcadell en comparecencia ante la prensa.
Pero una vez logrado el éxito de la manifestación independentista y recoger la atención mediática y política, la Assemblea Nacional Catalana se propone ahora atacar a los indecisos, al 20% de indecisos que, según la ANC, no saben si Catalunya debe ser independiente, “porque así ganaremos el referéndum”. Entraremos en contacto con las asociaciones de barrios y vecinos para extender el proyecto independentista “para decirles que este proyecto también es el suyo”, ha informado Forcadell.
También ha solicitado al president que las próximas elecciones sean en clave plebiscitarias. A este respecto, Forcadell ha señalado que el presidente no ha indicado en ningún momento si estaba de acuerdo o no. La dirigente ha señalado que Mas ha estado a la altura de las circunstancias y, aunque él pidió en un principio el pacto fiscal, cuando vio lo que pedía el pueblo en la manifestación ha actuado en consecuencia. La dirigente de la entidad ha señalado que con la manifestación, “nosotros lo único que hemos hecho el día de la Diada es trasladar un sentimiento que existe en el pueblo”. Forcadell ha informado de que el president les ha pedido que mantengan la ilusión, un deseo que ha sido recíproco.
Este proyecto lo tenemos que hacer juntos y no se puede dilatar mucho en el tiempo. Tenemos que empezar a pensar en calendarios. “Nuestra hoja de ruta dice que en 2014 debería ser la fecha para Catalunya pueda ser independiente, pero no ha cerrado la puerta a modificar este calendario porque “las cosas se pueden precipitar”.
También le han pedido a Mas que les mantenga informados de la reunión que el próximo día 20 tendrá el president con el jefe del Ejecutivo español, Mariano Rajoy.

.

************

.
Mas diu que no oblidarà la independència en cas d’aconseguir el pacte fiscal
 
Admet nerviosisme d’un sector de l’empresariat
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat que no oblidaria la independència en cas d’aconseguir el pacte fiscal. ‘No es pot barrejar una cosa i una altra. No podem demanar a ningú que avorti els somnis d’un poble’, ha dit Mas, que considera que el ‘cafè per a tothom’ ha generat un malestar en la societat catalana i que conformar-se amb el pacte fiscal seria ‘enterrar’ la singularitat catalana.
A més, ha dit que no tenia cap problema a fer servir la paraula independència, però que avui dia la majoria d’estats són interdependents i que per això prefereix el terme ‘estat propi’.
El president ha admès que una part de l’empresariat català està nerviosa després de la manifestació independentista de dimarts. En una entrevista a ABC Punto Radio, ha dit que la independència no era un objectiu a molt curt termini i que el futur del país havia de construir-se de manera civilitzada. Sobre aquesta qüestió, ha posat l’exemple del Regne Unit i el referèndum que farà Escòcia.
També ha instat PP i PSOE a reformar la constitució per poder començar una ‘reflexió perquè Catalunya dins l’estat espanyol pugui tenir la seva pròpia singularitat i el seu projecte’.

.

************

.
Carretero aposta per una gran coalició independentista encapçalada per CiU
 
El president de Reagrupament creu que és el moment de convocar unes eleccions anticipades de caire plebiscitari
Joan Carretero, president de Reagrupament, creu que després de la massiva manifestació d’aquest Onze de Setembre, ara és moment ‘de convocar unes eleccions anticipades amb caire plebiscitari per referendar que Catalunya vol anar cap a l’estat propi’. Unes eleccions en les quals aposta perquè hi hagi una gran coalició independentista ‘que hauria de pivotar al voltant del partit més gran, Convergència’.
Una coalició que hauria d’aplegar, al seu parer, tots aquells partits ‘l’objectiu dels quals sigui tenir un estat lliure per damunt de qualsevol altra consideració’. Carretero explica a VilaWeb que Reagrupament ha tingut vàries reunions amb Esquerra i també amb la CUP per explorar aquesta possibilitat, i que espera parlar també amb CiU i altres formacions.
‘La manifestació ha posat en evidència, per qui encara no ho tenia clar, que el paradigma a Catalunya ha canviat; i les properes eleccions han de servir per decidir si Catalunya forma un estat o no’, diu Carretero, que apunta que en aquests comicis hi hagi dos blocs: ‘el dels qui volen la unió amb Espanya, els unionistes, i el dels qui volen un estat propi, els independentistes’.
‘El nostre full de ruta no ha canviat –continua Carreterro–. Ja vam plantejar les eleccions passades com a plebiscitàries, però la nostra idea no va reeixir. Bé, han passat dos anys, i la situació ha canviat. Entenem que ara toquen eleccions anticipades perquè tots els partits es pronunciïn sobre la situació que ha generat la voluntat del poble de Catalunya. Si això, a més, va en una gran coalició, millor. Però en tot cas, nosaltres pensem que hi ha d’haver un nou parlament que, si s’escau, comenci el camí cap a la independència. I entenem que això només es pot fer un parlament majoritàriament independentista que proclami la independència i, a partir d’aquí, fer camí’.

.

************

.
Unió s’apunta al sobiranisme
 
Duran recorda que “aviat farà 81 anys que defensem el dret a l’autodeterminació”
El president d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, en la seva carta setmanal, afirma que “a mi no em fa por res i no tinc cap dubte que Unió contribuirà a la via que nacionalment el poble de Catalunya es proposi el dia que sigui consultat”.
“Però també esmerçarà totes les seves capacitats perquè no descarrili el tren que es decideixi utilitzar”, matisa. En aquest sentit apunta que “en el consell nacional extraordinari de Sant Cugat l’any 1997. Llavors ja proposàvem sobirania fiscal, cultural, jurídica… I no cal dir que aviat farà 81 anys que defensem el dret a l’autodeterminació”.
Duran recorda “una altra màxima que ha acompanyat sempre la historia d’Unió. Per a nosaltres, la sobirania només té un límit: la cohesió social. I una prevenció: la necessitat de fugir del maniqueisme, de bons i dolents o, simplement, del blanc o negre. O ets independentista o ets unionista. Doncs no: hi ha gent que no vol ser ni una cosa ni l’altra, o senzillament que li costa definir-se. Els necessitem a tots”.
“Dit tot això, a partir de demà -com ahir i com abans d’aquest 11 de Setembre, o el de 1976, o el de 1978- Unió no ha d’oblidar que, més enllà de la defensa nacional de Catalunya, té clar que la nació és un conjunt de persones i que una bona part pateix avui la crisi econòmica i les seves tremendes conseqüències socials”, conclou.

.

************

.
Castellanos al diari Gara: “Si l’Esquerra Independentista no s’espavila costarà molt avançar cap al socialisme”
 
“Ens hem de començar a preparar perquè les estructures d’estat d’un partit com CiU ja sabem quines seran”
 
14/09/2012 Política
 
 
L’entrevista a Carles Castellanos obre la portada del Gara d’aquest divendres
Després de la manifestació més multitudinària de la història dels Països Catalans i a favor de la independència, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha mogut fitxa formant un discurs favorable a la creació d'”estructures d’estat” i afirmant a Madrid que “Catalunya necessita l’instrument d’un estat”.
Davant d’aquest panorama, Carles Castellanos, militant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), creu que el problema no és si el Principat s’independitzarà, “si no si la independència la declararà Convergència o l’esquerra”.
I en aquest context considera que tal com estan les coses ho farà Convergència: “Si l’Esquerra Independentista no s’espavila no tindrem un estat com el d’ara, perquè la gent pressionarà perquè canviï, però costarà molt tenir un estat per avançar cap al socialisme”. “En canvi, si fossin més protagonistes podrien intervenir més”, constata.
“La gent es mou més per simbolismes que per fets polítics”
En una entrevista a títol personal concedida al diari basc Gara i que obre la portada del rotatiu aquest divendres, Castellanos parla del paper que hauria de tenir l’Esquerra Independentista en el procés independentista català afirmant que “el primer que ha de fer és organitzar-se en un organisme polític de masses”. “Jo sóc també de l’MDT i defensem que aquesta organització de masses ha de ser la CUP, però tenim moltes dificultats per fer-ho. La gent es mou més per simbolismes que per fets polítics”, lamenta.
“Estarem atents perquè CiU no enredi la gent”
Castellanos, implicat a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en qualitat de vicepresident, valora els darrers gestos de Mas assenyalant que CiU “no vol perdre impuls” i que “per això parla ja d’anar cap a la independència”. I assevera: “No és massa de fiar. Ells estarien d’acord amb una independència que poguessin controlar. Ara tenen una oportunitat perquè estan a dalt de tot i no volen perdre el centre del control polític, però estarem atents perquè no enredin a la gent”.
“Les estructures d’estat d’un partit com CiU ja sabem quines seran”
Castellanos recorda que CiU “encara no ha construït un discurs independentista” tot i que el partit conservador ha avançat, en boca del president del Govern, que s’han de començar a crear estructures d’estat, un fet que Castellanos troba “preocupant” perquè “vol dir que ens hem de començar a preparar perquè les estructures d’estat d’un partit com CiU ja sabem quines seran”.
L’independentista assegura que “la majoria de l’ANC no és de tendència convergent” sinó que “en el moment de les decisions ens afavoreix a nosaltres, que portem tota la vida a l’independentisme”.
En aquest sentit, considera que “la gent també veu que cal anar-se posicionament i crec que ho farà cap a posicions de centreesquerra”. Amb tot, remarca que l’ANC “no ho ha de fer tot, va obrint camí però arriba fins on arriba, no és un front polític ni un partit polític”. “Els dos eixos clars són la independència i l’altra, que té molta corda, la radicalització democràtica”, apunta.
“La nostra lluita rau en aconseguir que els continguts no depenguin de CiU”
L’històric militant independentista insisteix que “la nostra lluita rau en aconseguir que els continguts no depenguin de Convergència”. “A ells el que els interessa és el model que hi ha ara, però això no podrà ser, perquè la gent no ho acceptarà, per molt desinformada o despolititzada que estigui”, assenyala.
D’altra banda, assegura que la formulació de l’ANC “és que la nació catalana són els Països Catalans” però partint de la base que “els processos no són els mateixos a tot arreu”. “El que cal fer és articular, encara que hi hagi qui no farà res per fer-ho. El que cal és respectar és el temps que necessiten, per exemple al País Valencià i les Illes, per fer treball de masses”, destaca.

.

************

.
Mobilitzacions, força. Eleccions, legitimitat
 
Josep Pinyol i Balasch
La manifestació de l’Onze de Setembre ha posat l’aspiració a la independència de Catalunya a l’agenda internacional. Ara l’Assemblea Nacional Catalana, que l’ha organitzada, i els partits polítics i sindicats que li han donat suport tenen el gran repte d’aplegar la força de la mobilització amb la legitimitat de les eleccions.
Els grans salts de Catalunya del darrer segle s’han aconseguit unint la gent al carrer i els vots a les urnes: 1) la Solidaritat Catalana que després de grans mítings va obtenir 40 dels 41 diputats en disputa a les eleccions espanyoles de 1907; 2) el 14 d’Abril de 1931 quan el triomf electoral d’Esquerra Republicana va desencadenar l’ocupació del carrer i aquesta va fer possible la proclamació de la República Catalana pel President Macià; 3) les eleccions de juny de 1977, quan la reunió dels diputats i senadors catalans es van constituir en Assemblea de Parlamentaris i aquesta va convocar la gran manifestació de l’Onze de Setembre d’aquell any; la legitimitat democràtica més la mobilització popular van restablir la Generalitat i el retorn del seu President a l’exili.
A les properes eleccions l’enorme energia d’aquest dimarts s’ha de traduir en un mandat espectacular per la independència que torni a admirar el món sencer. No podem permetre que es repeteixi el que va passar entre la manifestació del 10 de juliol i les eleccions autonòmiques del novembre de 2010. Aquestes es van plantejar de manera rutinària, sense cap referència a la sentència del Tribunal Constitucional. La proposta d’un “pacte fiscal” significava que aquesta sentència no havia existit. Perquè es tornava a plantejar el sistema de finançament de l’Estatut aprovat pel 89% del Parlament de Catalunya, el 30 de setembre de 2005. El resultat de la desconnexió entre la gran manifestació del 10-J i les eleccions de novembre ha estat que dos anys després la Generalitat es troba intervinguda “de facto”.
Aquesta història no es pot repetir. La manifestació de l’Onze de Setembre de 2012 ha de ser l’avantsala d’un triomf a l’alçada de Solidaritat Catalana, del 14 d’Abril de 1934 i del restabliment de la Generalitat de 1977. Aquests antecedents ens proporcionen una gran diversitat de fórmules per arribar al mateix objectiu: un Govern per la Independència a la Generalitat. Solidaritat Catalana de 1906 va ser una candidatura única basada en el Programa del Tívoli. Les eleccions d’abril de 1931 eren municipals i no va haver-hi cap moviment unitari.  Si formulem un pacte per la independència del més ampli espectre tindrem un Parlament legitimat” Però centenars de centres i casals republicans d’arreu de Catalunya es van aplegar en la Conferències d’Esquerres Catalanes i Francesc Macià va encarnar el seu objectiu: la ruptura amb l’Estat borbònic. El juny de 1977 l’estratègia de constituir una Assemblea de Parlamentaris l’endemà de les eleccions per reclamar el restabliment de la Generalitat i convocar una gran manifestació l’Onze de Setembre va ser feta per un partir,el PSC (congrés), i acceptada finalment per tots. Cada força política es va presentar per separat al Congrés de Diputats amb aquest programa comú; al Senat es va oferir una candidatura comuna, l’Entesa dels Catalans.
Un pacte només entre partits no aconseguirà la catarsi que necessitem: una majoria esclatant per la independència a la propera legislatura. És imprescindible la participació i el protagonisme de les desenes de milers de voluntaris que van portar a terme les Consultes per la Independència. Les primàries obertes que republicans i demòcrates celebren als Estats Units o el Partit Socialista a França són un dels models que es podria adaptar a Catalunya per vehicular una candidatura independentista de gran abast. S’haurien de celebrar comarca per comarca, obertes a la participació de totes les persones i culminar en una gran Convenció per la Independència.
L’Assemblea Nacional Catalana hauria fer una crida als partits que han donat suport a la manifestació per estudiar la manera d’articular un pacte per la independència. Oriol Junqueres ha fet una proposta de front electoral de les forces que donen suport al pacte fiscal. És la primera proposta que trenca amb la rutina política; segur que es pot ampliar en el seu espectre i prioritzar l’objectiu de la independència. Si som capaços de formular un pacte per la independència del més ampli espectre tindrem una victòria extraordinària i un Parlament de Catalunya legitimat per presentar a les instàncies internacionals la seva declaració com Estat.
La independència de Catalunya sorgirà amb la victòria del “si” a la constitució de Catalunya com a nou Estat d’Europa en un referèndum vinculant, supervisat per les instàncies internacionals. Aquest ha de ser el punt central del Pacte per la Independència; el Govern i el President de la Generalitat que surtin d’aquest pacte hauran de internacionalitzar el cas català davant la Unió Europea, les grans potències internacionals i les Nacions Unides. El Regne d’Espanya és un Estat de tradició autoritària; a diferència del Canadà o del Regne Unit, no admetrà, d’entrada, la celebració d’aquest referèndum. Per aquesta raó caldrà continuar amb les grans mobilitzacions populars. Aquesta pressió interna, combinada amb l’acció exterior de la Generalitat, farà que les instàncies internacionals forcin l’Estat Espanyol a la celebració d’un plebiscit vinculant.
El Govern per la Independència haurà d’inspirar el mateix nivell de confiança en els nostres futurs socis polítics i econòmics europeus que el Govern d’Alex Salmond a Escòcia. El prestigi d’aquest Govern serà decisiva per guanyar el referèndum, perquè haurà de governar una Generalitat endeutada i intervinguda. Alhora perquè Catalunya necessita intensificar les relacions polítiques, econòmiques, culturals i fins i tot morals amb la Unió Europea La seva mediació serà imprescindible per tal que les tensions i negociacions entre l’embrió del nou Estat i el Regne d’Espanya no s’allarguin. Ni a Catalunya, ni a Espanya ni a la Unió Europea li interessen un període d’incerteses que posin en perill la credibilitat del deute espanyol; una situació que podria amenaçar el futur de la moneda única. D’aquesta manera es garantirà el pas a la independència el més fluid possible en tots els àmbits, començant per l’econòmic.
El poble català ha acumulat una enorme credibilitat quan ha concentrat dos milions de persones sense el més petit incident. No pot permetre que aquesta força brutal s’esvaeixi al proper cicle electoral com va passar fa dos anys. Hem de tenir la intel•ligència i l’alçada de mires necessàries per generar la més gran catarsi política. Hem d’estar a l’alçada dels més grans moments polítics dels lluitadors per la llibertat que ens han precedit. Hem fet història, hem de continuar fent història.
 .************

.
Models. Ni Quebec ni Escòcia: PaïsosCatalans
 
Toni Reig
En el moment històric a què hem arribat després d’aquest Onze de Setembre hi ha un debat ja superat, obsolet: el del model a seguir en el camí cap a la independència. Durant molts anys ens hem emmirallat en processos com el del Quebec i, més recentment, el d’Escòcia.
Doncs bé, els catalans no tenim un model a imitar sinó que estem creant el nostre propi model, el dels Països Catalans.
Si ens atenem a les dades ens trobem en un triple empat entre Quebec, Escòcia i Catalunya. En tots tres casos, les enquestes donen als independentistes el 35% de suport de la població respectiva. Però són situacions força diferents i, en aquests moments, l’empenta que tenen els sobiranistes catalans no la tenen altres pobles que, aparentment, es troben en situació semblant.
La setmana passada van celebrar-se eleccions legislatives al Quebec i va guanyar-les, per estret marge, el sobiranista Partit Quebequès (PQ), derrotant al fins aleshores governant Partit Liberal, federalista. El PQ va treure el 32% dels vots mentre els liberals obtenien el 31%. No obstant, el nacionalisme quebequès avui dia no està monopolitzat pel PQ sinó compartit amb altres partits que se situen a la seva dreta i a la seva esquerra, com és el cas del centredretà Futur del Quebec, que ha tret el 27% dels vots.
Més enllà dels vots i els percentatges i les divisions entre independentistes, se situa el fet que després de les dues derrotes en referèndum del 1980 i 1995, en els quals els federalistes canadencs van derrotar els sobiranistes quebequesos, actualment els dirigents del PQ no s’atreveixen a convocar un nou referèndum perquè saben que el perdrien, per tercera vegada.
L’estat del Canadà se situa a les antípodes polítiques de l’espanyol pel que fa a tractament de minories Canadà és un estat federal que reconeix al Quebec com a nació i el respecte existent per la llengua i cultura franceses predominants al Quebec estan a enorme distància de la política que practica l’Estat espanyol respecte la llengua i cultura catalanes. El 1998 el Tribunal Suprem del Canadà va reconèixer al Quebec el dret a negociar la seva separació. En aquest context polític, lingüístic i cultural, a l’actualitat els sondejos indiquen que sols el 35% dels quebequesos es declaren independentistes.
Conseqüència evident: el model quebequès no ens serveix perquè l’actual encaix polític resulta satisfactori per a una majoria de la gent i perquè l’Estat del Canadà se situa a les antípodes polítiques de l’espanyol pel que fa a tractament de minories dins de l’Estat o pel que fa a la relació entre pobles diferents que conviuen dins d’unes mateixes fronteres.
La moda del model escocès
El model de moda dels últims anys a casa nostra ha estat el d’Escòcia. El moviment nacionalista escocès està estructurat bàsicament al voltant de un sol partit, l’Scottish National Party (SNP) o Partit Nacional Escocès (PNE), que governa actualment l’autonomia i te un líder clar, Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia. A les eleccions autonòmiques del 2011 el Partit Laborista, que fins aleshores era majoritari a Escòcia, va ser castigat a les urnes i va guanyar el SNP. Segons els analistes més que el desig d’independència el que va afavorir els sobiranistes va ser el desgast polític i la crisi econòmica que van ser la causa de la derrota laborista.
Tot i tenir a les seves mans el govern d’Edimburg les enquestes, des de fa anys, donen un clar estancament dels partidaris de la independència, que se situen entre el 35% i 40% de la població. Actualment, amb les dades de què es disposen, els independentistes perdrien si se celebrés un referèndum. Per aquesta raó el primer ministre britànic, el conservador David Cameron, vol que se celebri al més aviat possible, és a dir, durant el 2013, mentre que el SNP el té programat pel 2014, és a dir, amb temps suficient per poder canviar l’actual situació. De totes maneres, com que ni el mateix Salmond se’n refia dels possibles resultats, el líder ha plantejat un referèndum amb tres preguntes: si, no i més autonomia. Així, podria salvar la cara amb un resultat intermedi que li donés més poder a Escòcia, sense arribar a la sobirania plena.  El nom oficial és ‘Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord’, Queda clar, doncs, que és un estat plurinacional. L’espanyol només reconeix una nació Escòcia es va integrar al Regne Unit de la Gran Bretanya el 1707. El Regne Unit està format per Anglaterra, Escòcia i País de Gales. Però el nom oficial és Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord, perquè també integra el nord de l’illa d’Irlanda. Per tant, queda clar per tothom que és un estat plurinacional, mentre que l’Estat espanyol només reconeix una nació, la espanyola. La nació escocesa, reconeguda com a tal pel govern britànic, pot convocar un referèndum d’autodeterminació. La nació catalana, no reconeguda com a tal pel govern espanyol, no te aquest dret. I no sembla que ni dretes ni esquerres espanyoles estiguin disposades a reconeixe’l.
Un model propi pels Països Catalans
La lliçó és que els catalans. en el camí cap a la recuperació de la sobirania perduda fa tres cents anys. hem d’elaborar el nostre propi model. De moment, la nació cultural i lingüística no se superposa amb la política. País Valencià i Illes Balears són governades per la dreta espanyola mentre Catalunya té una societat prou madura per accedir a la independència. També en el nostre cas (com Quebec i Escòcia) tenim unes enquestes que donen un 36% de sobiranistes però aquesta és una xifra creixent des de fa tres dècades i en un referèndum més de la meitat de la població diria que sí a la independència, segons els sondejos. Els catalans només som mals espanyols, estranys, descontents, i sense cap mena de dret. Ni tan sols podem expressar-nos en un referèndum Quebec i Escòcia tenen estancats el nombre de partidaris de la sobirania mentre que a Catalunya creix (País Valencià i Illes Balears estan a gran distància) i així com Canadà i la Gran Bretanya reconeixen l’existència d’un poble quebequès i una nació escocesa i els seus drets, inclòs el d’autodeterminació, els catalans no existim per l’Estat espanyol, només som mals espanyols, estranys, descontents, i sense cap mena de dret (excepte el de manifestar-nos). Ni tan sols podem expressar la nostra opinió en un referèndum. L’última vegada que els catalans van votar en referèndum, aprovant l’Estatut, un tribunal espanyol (el Constitucional) s’ho va carregar amb una sentencia en contra. Això no ha passat a cap altra Estat de l’Europa occidental.
En els segles XIX i XX les oligarquies econòmiques i polítiques governants espanyoles van deturar les aspiracions nacionals catalanes amb cops d’Estat militars, en el segle XXI fan servir els jutges i els polítics. De la mateixa manera que l’existència de la Unió Europea impedeix solucionar problemes interns fent servir els militars hi ha un factor potent que es diu opinió pública internacional i això que un poble no tingui dret a expressar-se no queda gens bé. La teoria diu que l’objectiu de la Unió Europea és assegurar als pobles europeus la pau i la prosperitat, la democràcia i la llibertat. A l’Europa actual els dirigents polítics no poden fer el que volen sense rendir comptes als seus col·legues europeus.
El nostre model nacional d’accés a la sobirania ha de tenir en compte aquests factors, entre molts d’altres. El nostre marc d’actuació és nacional (Països Catalans), estatal (Espanya) i continental (Unió Europea).

.

************

.
Els mitjans espanyols amaguen les declaracions de Del Bosque sobre la independència de Catalunya
 
En canvi, les paraules del seleccionador de futbol espanyol han tingut un gran ressò a les xarxes
 
 
El seleccionador de futbol espanyol va respondre amb aquestes paraules el periodista esportiu José Ramón de la Morena, quan li va preguntar què en pensava, de l’aparició de Josep Guardiola en un vídeo al final de la manifestació de l’Onze de Setembre demanant el vot per la indepèndència (vídeo).
La resposta de Del Bosque, amagada per la premsa espanyola, sí que ha obtingut un gran ressò a les xarxes, amb molts comentaris favorables entre els usuaris del país.

.

************

.
“Caldria enviar els tancs”
 
La periodista Curri Valenzuela demana a l’Exèrcit actuar a Catalunya
La periodista Curri Valenzuela, durant el seu programa en 13TV, va afirmar, en referència a la manifestació independentista de la Diada i a les paraules del president de la Generalitat, Artur Mas, que “caldria enviar els tancs” a Catalunya “perquè ens tornin competències “.
Curri Valenzuela -Màlaga, 1945 – ha treballat en l’Agència EFE de corresponsal, primer a Nova York i Washington entre 1967 i 1973, i posteriorment a Londres durant tres anys més. Durant la Transició va ser redactora en cap de Cambio 16, i entre 1982 i 1986 ho va ser de l’Agència EFE, en ambdós casos en la secció de Nacional.
Entre 1986 i 1992 va ser redactora política de la revista Tiempo, i a partir de 1996 ha col·laborat de forma independent amb diversos mitjans de comunicació. Des 2004 fins 2010 va dirigir i presentar el programa de tertúlia Alto y Claro de Telemadrid. Des de juliol de 2012 dirigeix i presenta el programa La Tertulia de Curri a 13 TV, programa d’anàlisi política i econòmica.

.

************

.
El president espanyol i el líder del PSOE van acordar que no assistís cap representant seu a la conferència de Mas a Madrid
 
Rajoy i Rubalcaba coordinen la resposta a Catalunya
El president espanyol, Mariano Rajoy, i el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, estan coordinant la resposta a la petició catalana d’Estat propi, segons ha indicat el periodista Jordi Barbeta a la tertúlia de RAC1. Els dos polítics també haurien decidit de
forma conjunta que cap ministre ni cap representant del PSOE assistís ahir al matí a la conferència que el president Artur Mas va pronunciar a Madrid.
“Rajoy i Rubalcaba actuen amb interès d’Estat, i es creuen que Espanya políticament són el PP i el PSOE”, ha apuntat.
La mateixa coincidència tenen a oposar-se a un pacte fiscal o concert econòmic per a Catalunya. Rubalcaba ha traslladat a Rajoy que els socialistes espanyols s’oposaran a aquesta reivindicació catalana. “El PSOE a més se sent molt condicionat en aquest aspecte pel PSOE andalús”, ha precisat Barbeta.
 

.

************

.
Ciutadans proposa dividir el país
“Barcelona i la seva àrea metropolitana podrien quedar a Espanya i Girona ser part de Catalunya”
Albert Rivera
El president de Ciutadans, Albert Rivera, en declaracions a El món a RAC1, ha manifestat que en cas d’independència “s’ha de plantejar que tots els territoris formen part del país que s’independitza. Mirant els resultats de les últimes eleccions Barcelona i la seva àrea metropolitana potser podrien quedar a Espanya i Girona ser part de Catalunya, per exemple”
“La resposta no ha de ser l’exèrcit. De cap manera. És un fracàs col·lectiu d’una societat que ha de solucionar tot allò que ha fet malament la seva classe política tirant d’un exèrcit”, ha reconegut.
“Tindrem conflicte i, d’ara en endavant, Convergència ha obert una caixa de pandora. Això divideix la societat catalana i això s’ha de gestionar i no s’ha de fer tirant uns catalans contra els altres o els catalans contra Espanya. Crec que és un error”, indica.
“Crec que hi haurà eleccions i potser s’avancen. És el moment que cada partit digui el que pensa. Després d’un munt de temps amb dobles cares, amb màscares i ambigüitats ara s’han definit dos blocs. Això no és bo per a la societat”, ha sentenciat. També ha afirmat que “electoralment no em convé que el debat nacional domini la campanya electoral perquè aquest debat no és el nostre”.

.

************

.
The Guardian avisa que la separació de Catalunya podria ser “explosiva”
 
El diari britànic publica les declaracions del president: “Catalunya adverteix la UE que no pot ignorar la força d’una manifestació de milions de persones”
 
 
El corresponsal del ‘The Guardian’ a Madrid, Giles Tremlett, assegura avui en aquest rotatiu britànic que permetre a Catalunya que formi “un estat separat seria a l’hora extremadament difícil i potencialment explosiu” perquè ara ja té “un alt nivell d’autonomia”. I afegeix: “Una separació legal requeriria un canvi a la constitució espanyola i l’aprovació dels votants d’altres parts del país en un referèndum, el que sembla improbable”, diu el periodista.
Aquesta és una de les conclusions del corresponsal del The Guardian a la conferència del president de la Generalitat ahir a Madrid i de la qual el diari en recull l’avís de Mas a la Unió Europea i el govern de Madrid sobre la manifestació independentista de la Diada. “La Unió Europea s’ha de preparar per la ruptura de països dins de les seves fronteres” perquè “ara ja no hi ha marge enrere”, assegura el diari que va dir el President de la Generalitat.
A més, el corresponsal del ‘The Guardian’ a Madrid destaca que TVE “es va disculpar per relegar la manifestació a la cinquena posició a les seves notícies del vespre”, una decisió que, segons ell, “demostra la creixent desconnexió entre Madrid i Barcelona”.
El posicionament de CiU, segons The Guardian
Per altra banda, segons el corresponsal, CiU és “sovint acusada de jugar amb una ambigüitat calculada” en el debat independentista, i per això ahir el líder de la federació “va suggerir que la independència no era la única solució”.
De fet, el corresponsal del rotatiu britànic interpreta que Mas va oferir al govern espanyol una alternativa a l’estat propi. “Va implicar que una manera per Rajoy de calmar el creixement en els sentiments
separatistes seria acordar un canvi en el finançament, permetent a la regió controlar una major part dels impostos que genera”, diu Tremlett.
Finalment, el text menciona la reunió Mas-Rajoy del dia 20 i diu que Mas “amenaça amb convocar eleccions” si Espanya fa un pas per intervenir Catalunya en el marc del fons de liquiditat autonòmic.

.

************

.
Mas: ‘No apagarem la flama que escalfa el cor d’aquest poble’
 
El president de la Generalitat ha avisat que en el procés ‘difícil’ cap a l’estat propi ens posaran entrebancs de tot tipus
  



El president de la Generalitat, Artur Mas, ha insistit en la inauguració de l’escola d’estiu de CDC en la seva voluntat d’avançar cap a la construcció de l’estat propi en el marc europeu. Ha afirmat que ‘hi ha una cosa que està per sobre de les lleis, els partits i els parlaments, que és la flama que escalfa el cor de les persones’. ‘Avui, a Catalunya hi ha una flama encesa. I nosaltres no apagarem la flama que escalfa el cor d’aquest poble’.
Mas ha repetit que la manifestació de la Diada va ser ‘una lliçó de civisme, història i futur’. ‘Va ser un missatge positiu, de joia i d’alegria, malgrat el moment difícil que vivim i les situacions complicades de molta gent que dimarts també van ser als carrers de Barcelona’, ha dit. ‘Estem vivint moments especials… històrics’, ha afegit.
Però ha avisat que ‘no es pot portar un país en un procés com aquest sense tenir present i explicar les dificultats que hi haurà i els entrebancs que ens posaran’. ‘Però, insisteixo: tot és possible, fins i tot els grans somnis’, ha afirmat Mas, que ha afegit que cal ‘una majoria àmplia i capacitat de resistència’.
I ha dit que cal tenir en compte que ‘hi ha països molt més petits que Catalunya a la UE, però cap precedent del que la majoria del poble català vol que seguim’.
‘Tota aquella travessia del desert que vam passar com a partit és poca cosa comparat amb el que vindrà ara’, ha afirmat. ‘Preparem-nos, prepareu-vos, que haurem d’encarar tots els obstacles que ens posaran i que ja han començat a posar’. I ha cridat a fer-ho ‘en positiu i sense ofendre ningú’. ‘Es pot dir tot i ben clar sense ofendre a ningú’.
També ha aprofitat per replicar a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que la veu del poble i els seus vots també s’han de tenir en compte al marge de la constitució espanyola.
‘Ens provocaran, ens posaran pells de plàtan, ens estiraran la llengua… però no podem caure en les seves trampes’, ha dit Mas, que ha justificat que la de Catalunya ‘és la voluntat d’un poble que durant 30 anys ha intentat que l’estat espanyol fos el seu, però que diu que vol seguir essent i que vol progressar i, si cal, volem ser un estat’. ‘Això és el que diu el poble de Catalunya’.
‘Aquesta setmana aniré a Madrid a defensar el mandat del Parlament sobre la sobirania fiscal, el concert econòmic o el pacte fiscal, digueu-ne com vulgueu. Ho faré perquè va en la línia de la transició nacional, del dret de decidir i som en aquesta situació.’
En el camí de l’estat propi, Mas ha dit que ‘per fer-ho, ens hem de preparar com a poble per tenir possibilitats d’èxit’. ‘És un camí que ja hem començat’, ha dit.

.

***********************

.
 
El president Mas ha demanat als seus militants que es preparin “per fer front a tots els obstacles i a aquestes dificultats que hi seran i que no ens han d’espantar ni atabalar”.
 
 
 
Vilanova i la Geltrú (ACN).- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha cridat les bases de CDC a preparar-se per a un procés molt dur, “molt complicat” i amb molts obstacles. Durant la inauguració de l’escola d’estiu convergent, Mas ha subratllat que CDC i CiU seran formacions claus a partir d’ara. Això sí, Mas ha advertit que, per plantejar aquest nou horitzó per a Catalunya, cal que hi hagi “grans possibilitats d’èxit”, i això requereix parlar de forma responsable i no simplement amb “discursos abrandats”. També ha aprofitat per replicar a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que la veu del poble i els seus vots també s’han de tenir en compte al marge de la Constitució.
El president de Convergència Democràtica de Catalunya ha demanat als seus militants que es preparin “per fer front a tots els obstacles i a aquestes dificultats que hi seran i que no ens han d’espantar ni atabalar”.
A més, els ha animat a fer-ho “com el dia de la Diada” i sense perdre “l’estil del país”: “en un sentit positiu”, “sense insultar ningú”, “amb l’esperit obert” i “sense ofendre ningú”. Mas ha afegit que “és important aquesta manera de fer”, amb les mobilitzacions i les expressions, “perquè la gent digui que aquest poble és pacífic, democràtic i que val la pena per la qualitat de les seves actituds”.
Per a Mas és important no perdre el tarannà amb el que s’han dut a terme els últims esdeveniments “perquè ens provocaran contínuament, ens posaran pells de plàtan al camí, ens voldran fer relliscar, ens estiraran de la llengua…”.
Ho ha dit fent referència a les declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a qui l’ha replicat que “les lleis, el poble, la voluntat, la veu, la democràcia i els vots” tenen molta importància i s’han de tenir present.
L’eufòria dels militants assistents a la conferència inaugural de l’Escola d’Estiu de CDC a Vilanova i la Geltrú ha provocat contínues ovacions cap al seu líder que ha conclòs el discurs amb un to emotiu: “Una cosa molt important, i que tothom ha d’entendre i que va per sobre de les lleis, les constitucions, les normes i fins i tot els parlaments i per descomptat dels partits, el que no es pot fer és apagar la flama que escalfa el cor de les persones”.
“A Catalunya hi ha una flama encesa i el que no farem, sinó a l’inrevés, i espero que no faci ningú, és apagar la flama que escalfa el cor d’aquest país”, ha estat la última frase del president de CDC.

.

***********************

.
L’ANC exposa a Mas que la independència és un objectiu irrenunciable: 
“Les properes eleccions que es convoquin han de ser plebiscitàries”, ha afirmat Carme Forcadell
 
Més d’una hora ha durat la reunió entre la delegació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el president de la Generalitat, Artur Mas després de l’històric clam independentista del passat 11 de setembre. La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha qualificat la reunió de “molt positiva i cordial”. Forcadell ha afirmat en la roda de premsa posterior a la trobada, celebrada al Palau de la Generalitat, que han explicat al President que l’aposta “irrenunciable de l’ANC és la independència” i que “cap pacte fiscal” els dissuadirà d’assolir aquest objectiu.
Forcadell també ha expressat al President que “mentre es facin passos inequívocs cap a la independència” tindran el suport de l’ANC; i que les “properes eleccions que es convoquin han de ser plebiscitàries; el proper Parlament ha de ser el que ens porti a la independència d’aquest país”. La reunió també ha servit per explicar el full de ruta de l’ANC aprovat el passat 10 de març en l’assemblea general celebrada al Palau Sant Jordi, que inclou la celebració d’un referèndum el 2014.
En aquest sentit, Forcadell també ha afirmat que des del dia 12 de setembre l’ANC ja ha començat a treballar per “ampliar la majoria social independentista” que ja hi ha al país. “Volem treballar per arribar a aquelles persones que encara estan indecises”. Forcadell també ha destacat que aquest camí l’han de fer junts Govern, ajuntaments i societat civil, i que “no es pot dilatar gaire en el temps”.
“Malgrat la crisi, hem aconseguit generar una il·lusió col·lectiva”, ha afirmat la presidenta de l’ANC, que també ha destacat que Mas ha demanat a l’Assemblea que “mantingui la il·lusió”. La delegació de l’ANC ha estat formada pel Marc Ricart, la Soledat Balaguer, el Ricard Gené, la Blanca Serra i la Carme Forcadell.

.

***********************

.
Arbúcies debatrà en el proper ple la declaració de territori català lliure
 
 Pere Garriga ha anunciat oficialment la presentació de la moció Foto: DBM
Pere Garriga, alcalde d’Arbúcies, va anunciar en el seu parlament dels actes de la Diada, el passat dia 10, la seva intenció de portar al proper ple de l’ajuntament una moció per declarar el municipi com a territori català lliure. Arbúcies es suma així al moviment iniciat a Sant Pere de Torelló i es convertirà, probablement, en el primer ajuntament del Baix Montseny i de la província de Girona que fa aquest pas.
“La meva intenció és que la moció sigui aprovada per unanimitat”, comenta Garriga. “Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló em va comentar a finals del mes d’agost si comptava amb el nostre suport i la resposta, òbviament, va ser positiva. Es tracta de demanar al Parlament de Catalunya que assumeixi, de forma unilateral, la plena sobirania de la nació catalana per arribar a un estat català lliure, independent i democràtic. I això ja ha començat als municipis”, etziba Garriga.
En la moció es demana que es convoqui un referèndum perquè la ciutadania pugui debatre, obertament i democràtica aquesta proposta. Això comportarà la creació imminent dels respectius registres civils, mercantils i de la propietat, la creació d’una hisenda pròpia i d’un banc nacional, des del qual es gestionin el règim fiscal i el finançament dels serveis i institucions públics, la constitució d’una administració fiscal i de justícia de Catalunya i l’anunci, a la comunitat internacional, de l’inici del procés d’independència de Catalunya i l’inici de les negociacions corresponents amb Espanya per a la bona resolució de la fase de transició cap al nou estat català.
També es demana la mediació de les institucions internacionals, especialment de la Unió Europea, per garantir un procés democràtic i pacífic, apel·lant a l’esperit cívic i a que prevalguin els ideals de la pau, el treball i la llibertat, l’amistat i la germanor entre tots els pobles del món.
Moció d’ERC
La moció anunciada per l’alcalde d’Arbúcies és la segona que en el proper ple municipal, segurament a l’octubre, hi haurà sobre la taula ja que el grup municipal d’ERC va entrar-ne una altra amb el mateix objectiu el passat 6 de setembre.
En la moció dels republicans s’argumenta, entre d’altres qüestions, que ERC, “igual que ja ha fet Sant Pere de Torelló i Calldetenes, vol fer una declaració municipal d’independència en forma de moció, que insta el Parlament de Catalunya que, en el context d’emergència nacional actual, actuï i en els propers dos mesos declari la sobirania nacional, per engegar el procés cap a la independència”.

.

***********************

.
CDC fa seu «el plantejament de la manifestació»
Oriol Pujol assegura que l’èxit de la Diada no ha desbordat la formació perquè “nosaltres som això”
 
 
 
 El secretari general de CDC, Oriol Pujol, clausura aquest migdia l’escola d’estiu del partit, a Vilanova i la Geltrú, amb el secretari d’organització del partit, Josep Rull (a la seva esquerra) i el vicesecretari de coordinació institucional, Lluís Corominas (a la seva dreta) Foto: ACN
CDC no està sorpresa pel clam sobiranista que milers de catalans van expressar a Barcelona per la Diada. “El plantejament de la manifestació el fèiem nosaltres mateixos”; “ho teníem més que detectat, això, en formem part”, ha insistit aquest dissabte el secretari general, Oriol Pujol, en la clausura de l’escola d’estiu del partit. És més, “aquest país té un president que ho està liderant”, ha afegit, reclamant al conjunt de Catalunya que es posi al darrera d’Artur Mas. També els socialistes: Pujol ha demanat a Rubalcaba, que diumenge serà a Catalunya, que “faci costat al president del país”. I, també, que aclareixi què vol dir quan sosté que la solució a la situació de Catalunya és “més federalisme”.
El secretari general de CDC ha aprofitat la clausura de l’escola d’estiu que el partit ha celebrat aquest divendres i aquest dissabte a Vilanova i la Geltrú per insistir, un cop més, en què el clam sobiranista de la diada no ha desbordat la formació. “Com ens pot sorprendre la manifestació en la qual vam participar tant i tant activament?”, s’ha demanat Pujol. “El crit de la manifestació, el plantejament de la manifestació el fèiem nosaltres mateixos”, ha assegurat el polític, sense anomenar, però, el mot independència. “Nosaltres som això”, ha reblat.
I, ja en perspectiva de futur, també ha insistit en el paper de lideratge del president de la Generalitat, Artur Mas, en el procés de construcció de l’estat propi. “Aquest país té al capdavant un president que ho està liderant; que ho vol continuar liderant; un president que està a punt”, ha declarat Pujol a la militància.
Però no només ha reclamat a aquesta militància que doni suport al president. Pujol ha dirigit aquesta exhortació al conjunt del país. Per fer-ho, ha recordat el discurs que Josep Maria Puyal va fer, amb l’Honorable al costat, quan va rebre el premi de ‘Català de l’any’, i que el periodista va aprofitar per recordar a Mas que tenia el país rere seu. Reflectint, ha admès Pujol aquest dissabte, un punt de dubte en la seva capacitat de lideratge.
Ara el president té un país al darrere i el país un president al capdavant, ha respost Pujol. I ha estès la petició a donar-li suport als socialistes. “Crec que deu ser una responsabilitat del Partit Socialista, que aspira a continuar sent un partit important a Catalunya, fer-li costat al president del país”, ha demanat el convergent el dia abans de la visita d’Alfredo Pérez Rubalcaba a Catalunya, aprofitant la festa de la rosa del PSC. “Si ve demà, faci-li costat al president del país”, ha demanat Pujol, obviant el líder socialista català, Pere Navarro.
Pujol també ha demanat a Rubalcaba que expliqui millor la seva aposta de “més federalisme” com a resposta a les demandes de Catalunya. “El ‘más federalismo’, que és com ha anat articulant el socialisme el conjunt de l’Estat espanyol durant els darrers 30 anys, és el que ens ha portat a la cruïlla de si volem ser residuals o independents”, ha contraposat el secretari general de CDC.
Insistia així en un cansament que aquesta setmana el president Mas ha exposat a Madrid, però que, segons Pujol, també personifica la figura del seu pare. Jordi Pujol “pot protagonitzar el fet de dir ‘vam intentar articular un estat que ens fos còmode, que ens fos confortable, que ens fos amigable, i no ha estat possible'”, ha dit el seu fill. “Què dur que és ara haver de dir, per a ell, que seríem residuals o independents”, ha reflexionat.
No hi ha cohesió social sense un estat propi, respon Pujol a Duran
Pujol ha fet aquestes consideracions en un discurs en el qual ha aprofitat un dels eslògans de l’escola d’estiu de la formació, que ha tractat sobre com conjugar sobirania i cohesió social, tot assegurant que sense la primera no és possible la segona. L’eix nacional i l’eix social són indestriables, ha defensat Pujol després que el líder d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran Lleida, advertís divendres que l’únic límit a les aspiracions nacionals pot ser la seva cohesió.
Pujol ha acabat advertint que el procés de construcció d’un estat propi “no és un joc”, i reclamant prudència. “Això no es resol traient la bandera espanyola de no sé on”, ha sostingut el secretari general de CDC, que ha remarcat “el deure polític de ser intel·ligents” que té ara la seva formació.
Ho ha dit al final d’un discurs que ha acabat amb un ‘Visca Catalunya!’ que la concurrència ha respost amb un ‘Lliure!’ contundent i pràcticament unànime. Com unànimes han estat els crits d”In, inde, indepenèndia’ que han cridat els assistents un cop han acabat de cantar els Segadors, l’himne amb què CDC clou els seus actes.

.

***********************

.
Socialistes per una Catalunya espanyola
Impulsen una assemblea “capaç de donar resposta al discurs nacionalista i denunciar la falsedat dels seus arguments”
 
 
 
Socialistes reivindiquen “la unitat” d’Espanya.
La plataforma Socialistes en positiu considera que la manifestació de la Diada suposa “l’inici d’un procés assembleari al marge de la legalitat vigent”. En aquest sentit, afirmen que “el suport de Mas suposa també la marginació del Parlament i dels partits polítics i la seva supeditació al procés assembleari de la societat civil catalana”.
“Que tot procés assembleari no confirmat per les urnes no té legitimitat i de suport legal davant les institucions, però evidència l’estructuració i organització de part de la societat civil i política catalanista per condicionar i pressionar les institucions ia la població amb les seves accions públiques com l’exhibició de la diada”, critiquen.

És per això que “Socialistes en Positiu es posa en acció per crear una Assemblea Civil Catalana alternativa a la catalanista, de tots aquells ciutadans i institucions privades, socials, cíviques, culturals partidàries de la unió amb la resta d’Espanya capaç de donar resposta al discurs nacionalista i denunciar la falsedat dels seus arguments i la irresponsabilitat política que demostren davant els catalans espanyols i la resta d’Espanya i la Unió Europea “.

També indiquen que “davant la proposta de la Fundació Campalans perquè “el PSC sigui l’aglutinador i eix dels catalans no nacionalistes, la rebutgem ja que “el procés assembleari iniciat s’ha de contestar des de la societat civil”. “El PSC com a partit catalanista i el PSOE sense projecte nacional per a Espanya no poden ser eixos centrals de res”, lamenten.

.

***********************

.
Junqueras recorda a Mas que Espanya «no compleix mai»
El president d’ERC exigeix al Govern que convoqui un referèndum o que es presenti a les eleccions amb una candidatura sobiranista
 
 
 
El president d’ERC, Oriol Junqueras, aquest divendres a Reus. Foto: ACN
 
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha aconsellat aquest divendres al Govern que no “perdi el temps” negociant amb el govern espanyol “perquè no compleix mai res” i li ha exigit que convoqui al més aviat possible un referèndum d’autodeterminació.
Com a alternativa a la consulta, Junqueras ha reiterat la proposta que CiU es presenti a les eleccions catalanes amb una coalició sobiranista, que creu que també podria incloure la pròpia ERC i ICV-EUiA. “La nostra prioritat és votar la independència al Parlament, demanem un referèndum i, com a alternativa, unes eleccions anticipades que tinguin el caràcter més constituent possible, per poder construir la nova república”, ha afegit.

.

***********************

.
Serem un exemple
 
Quico Sallés
Els darrers dies, podríem dir que les darreres hores, la història s’ha precipitat. Tot sembla apuntar que ha arribat l’hora de firmar la pau com a poble. La força que omplia els carrers de Barcelona aquesta Diada va ser exemplar, única i concloent. La manifestació va ser un fenomen que el món encara no havia vist mai. De cop, Europa, el món s’ha adonat que haurà d’entomar un procés que té com a protagonista una Catalunya il·lusionada. Una Catalunya que fins ara navegava en un mar estret, crispat, escumós i malparit i que ara ha omplert els dipòsits d’una energia capaç d’una travessa ràpida, neta i eficaç.
Il·lusionem-nos, el projecte s’ho val. Despertem del malson d’una companyia incòmoda que mai no ha fet res ni per tant sols dissimular la seva fòbia. Agafem el repte més important que Europa tindrà en molts anys. Construïm, mirem de convertir el país en un paratge exemplar, amb les seves virtuts i els seus defectes. Tornem a la terra allò que ens ha donat, el sentiment que alimenta l’afany de complir la profecia, ara ja més que factible, de la seva llibertat.
Siguem un poble viu i que no reposa. Arribarem cansats, sí, però amb aquella dolçor que només regala la pau d’haver fet bé les coses, d’haver fet d’aquest país l’estat dels nostres somnis, de les nostres il·lusions i de les nostres decisions. Arribarem si ens engresquem amb el pes de la responsabilitat històrica que ens pertoca. Més que resistir, lluitarem. Més que enfrontar-nos, caminarem.
I arribarà el dia, més aviat del que ens pensem, que haurem fet d’aquest petit país mil·lenari un país millor per les properes generacions, i en elles reposarà el deure d’honrar aquells que van saber militar per una causa noble: deixar un país lliure pels nostres fills. Siguem exemple. Molts altres ja ho han estat.

.

***********************

.
Catalunya, soci ideal de la Unió Europea
 
Hi ha una cosa que ha enfurismat Espanya molt més que la manifestació independentista de la Diada, i és la projecció internacional de què ha gaudit. Això li resulta insuportable. I és ben comprensible, atès que Espanya és un país que no admet l’existència nacional de Catalunya. Per a Espanya no hi ha catalans, només hi ha espanyols. I, és clar, amb aquesta línia absolutista de pensament –feixista, n’hauríem de dir-, que arriba a l’extrem de menysprear una nació mil·lenària que ha fet aportacions importantíssimes a la història de la humanitat, no hi ha entesa possible. Per això s’indigna en veure que Catalunya apareix amb el seu nom en els principals mitjans de comunicació d’arreu del món. És la mateixa indignació que sentiria un segrestador en assabentar-se que el seu segrestat ha pogut parlar amb algú de l’exterior.
Espanya, per tant, pressionarà la Unió Europea perquè no escolti Catalunya, però, per sort, el pes específic espanyol és un pes ploma i això ens afavoreix. Europa té molta por que Espanya no pagui els seus deutes, i la tradicional arrogància espanyola, fruit del seu complex d’inferioritat, no hi ajuda gens. Per això, si Europa ha d’escollir entre Catalunya i Espanya, sempre escollirà Catalunya. Sap que Catalunya és un país solvent i Espanya un país en fallida. Catalunya es troba amb l’aigua al coll perquè li roben els recursos que genera, però com a nació independent seria el quart Estat més ric de la Unió Europea. I, a més, té paraula i compleix els seus compromisos. Espanya, en canvi, dilapida els diners en obres monumentals que no serveixen absolutament per a res. I, a més, no té paraula i no compleix mai els seus compromisos. Francament, no hi ha color.

.

***********************

.
La UE acceptaria una Catalunya independent
 
Ramon Tremosa  (Eurodiputat i doctor en Economia)
Article / 13 de setembre de 2012
 
Vista la gran manifestació de Barcelona de l’onze de setembre amb una demanda prou explícita d’independència, es multipliquen les preguntes sobre si la Unió Europea acceptaria una Catalunya independent.
Si aquest procés complís uns requisits democràtics bàsics (àmplia, cívica i pacífica majoria expressada per mitjà d’una majoria al Parlament de Catalunya i/o un referèndum posterior), no tinc cap dubte que Catalunya seria ràpidament reconeguda per la majoria dels estats de la UE malgrat totes les pressions espanyoles. Si la UE ha reconegut Kosovo, encara més fàcilment i ràpidament reconeixeria Catalunya.

El març d’aquest any el Parlament Europeu va votar per àmplia majoria autoritzar la Comissió Europea a obrir negociacions amb Kosovo de cara a la seva incorporació futura a la UE. La pressió diplomàtica espanyola per aconseguir el vot contrari dels eurodiputats va ser intensa, i tant PP com PSOE van fer un mateix discurs en el debat del plenari pertinent: «Kosovo és un estat que podria emparar el tràfic d’armes, de drogues, de menors…» i tots els mals que vulgueu imaginar i per això no havia d’entrar a la UE. Els diputats anglesos i alemanys, en canvi, van dir que Kosovo deixaria de ser totes aquestes coses a mesura que s’anés integrant comercialment a la UE i a poc a poc anés adquirint els seus hàbits democràtics.

Kosovo espanta molt Espanya pel precedent que crea a la UE, perquè la seva independència va ser proclamada unilateralment des del seu parlament regional, sense negociació amb una Sèrbia que no volia negociar res. De fet, molts diputats alemanys i anglesos van preguntar al president espanyol Zapatero, el gener i el juliol de 2010 (obertura i tancament de la presidència semestral de la UE), quan Espanya reconeixeria Kosovo i «deixaria de ser membre del club dels països que encara no l’han reconegut». ZP es va fer, un cop més, l’orni sobre aquest punt tan sensible de qualitat democràtica per a una gran majoria d’europeus. La votació esmentada al Parlament Europeu al març sobre Kosovo, per cert, es va guanyar àmpliament per 522 vots a favor i només 110 vots en contra, així com també l’esmena que instava els tres països de la UE-27 que encara no ho han fet a reconèixer ràpidament Kosovo.

No tinc cap dubte que el debat sobre la independència de Catalunya és molt més sentimental que racional. Les quatre mil multinacionals que hi ha a Catalunya saben molt bé que si aquest fos un país normal (corredor mediterrani, gestió local eficient de ports, aeroports i trens, pagament puntual de factures, mercat laboral i energètic eficients, estabilitat jurídica de les inversions…) podrien multiplicar els seus tràfics i beneficis. Aquestes quatre mil multinacionals, el dia després que el Parlament català votés a favor de la independència, seguirien enviant els seus camions, vaixells i trens amunt i avall com si res. No hi ha res racional a discutir sobre aquest punt.

Vist des de Brussel•les cal dir que són molt poc consistents les amenaces d’expulsió de l’euro i de la UE si Catalunya proclamés unilateralment la seva independència, amenaces recurrents que es fan des de Madrid: si hi ha algun país que corre perill que el facin fora de l’euro és aquesta Espanya centralista, jacobina i ineficient, incapaç de canviar el seu xip aïllacionista secular i d’adaptar-se a un món obert i globalitzat com és el del segle XXI. Les quatre mil multinacionals a Catalunya per interès propi no deixarien que Catalunya fos expulsada de l’euro i afavoririen que es produís ràpidament l’ampliació interior que ja està considerada i estudiada a la UE per si Escòcia acaba votant que si a la independència.

Com va dir un dels governadors anglesos de Menorca al segle XVIII, «els castellans són arrogants, intolerants i el que és pitjor: no tenen ni una sola bona idea». Com n’és de llastimosament actual aquesta frase el 2012!! Catalunya, en canvi, és vista per moltíssima gent amb qui jo he tractat a la UE com aquell país mediterrani mig nòrdic, industrial, exportador i creatiu, que és un model a seguir per a molts altres països i regions PIGS del sud del continent. Que la por madrilenya no qualli entre nosaltres i que nosaltres decidim entre nosaltres el que més ens convé: Europea encara és avui un lloc on la llibertat i la democràcia són els pilars i els valors fonamentals de l’acció política.

.

***********************

.
CANVI DE CICLE. Cap a l’estat propi: el calendari del president
 
L’agenda dels pròxims mesos permetrà determinar la velocitat del procés d’emancipació nacional.
DAVID MIRÓ
La gran carta amb què compta Artur Mas, i alhora la gran incògnita, és la gestió del calendari per aconseguir la independència. És ell qui té ara totes les claus per accelerar o frenar en funció de la conjuntura. Però al calendari ja hi ha algunes dates determinants per a la velocitat del procés.
·         20 de setembre: La reunió Mas-Rajoy
·         25 de setembre: El debat de política general
·         Octubre: Negociació pressupostària
·         Tardor 12 – primavera 13: Eleccions plebiscitàries
·         I el 2013? Proclamació del Parlament

.

***********************

.
 
L’entitat catalana és una peça clau per crear estructures d’estat, Madrid ho sap i ja porta temps descatalanitzant i controlant “La Caixa.”
Isidre Fainé presideix la primera entitat financera de l’Estat i quasi l’única que ens queda a Catalunya, una entitat que porta per nom “La Caixa” amb més d’un segle d’història, fundada per la societat civil per ajudar a la seva gent, i per crear riquesa a Catalunya. Malgrat que no ho sembli, La Caixa és una entitat d’utilitat pública tot i que la seva cúpula directiva gestiona l’entitat com si fos una entitat de lucre privat. Per entendre-ho,  Fainé no és Botin, i Fainé és deu al país i no a Espanya. És hora, i mes després del #11s2012, de posar la primera entitat financera del país al servei del Govern de Catalunya i no en mans del Govern Espanyol.
La Caixa pot salvar Catalunya
 
 
 
La Caixa va recollir 42.000 milions d’euros de fons de liquiditat , tots els mitjans de comunicació es van fer ressò dels resultats de la primera entitat financera del país, els resultats han estat presentats com espectaculars i que confirmen a La Caixa com una entitat sanejada i de primer ordre mundial. Entre altres coses s’ha destacat aquests 42.000 milions de liquiditat que l’entitat ha recollit, el mateix Conseller delegat Joan Maria Nin ho ha remarcat  i ha confirmat que l’entitat té dipositats al Banc Central Europeu, 6.000 milions d’euros al 0% d’interès.
42.0000 MEUR és la mateixa xifra que el deute total de la Generalitat de Catalunya, i no estem parlant de saquejar l’entitat, estem parlant que “La Caixa” és posi al servei del país i dels seus propietaris, és a dir dels milers d’impositors que el #11s2012 van sortir al carrer o hi van donar  suport des de la distància. Cap país del món renunciaria a que les entitats financeres del país ajudessin en moment de dificultats als seus governs.
No pot ser que La Caixa deixi més diners a empreses especulatives que a la Generalitat de Catalunya
“La Caixa” ha enterrat milers de milions d’euros en empreses del IBEX, algunes de les quals de difícil justificació amb una solvència molt dubtosa, i resultarà que no pot finançar la Generalitat de Catalunya, que és molt més solvent que algunes de les empreses finançades per la Caixa. ACS o Sacyr són més solvents què el Govern de Catalunya? Ara fa pocs dies s’ha sabut que l’entitat catalana ha perdut 80 milions d’euros que va invertir a Bankia.
La força de “La Caixa”
La Caixa és primera entitat financera de l’Estat per volum de dipòsits que a més té, segons tots els experts, un forta consolidació i uns balanços sanejats que ja voldrien tenir moltes altres entitats. “La Caixa” va crear,  per segons diuen garantir el seu futur, “CaixaBank”, i el nou banc va se creat perquè  podria recaptar finançament mitjançant la sortida a borsa de part del seu capital,  i així,  poder sobreviure al tsunami que avançava sobre el model financer. Va començar garantint que mantindria un 75% del capital, avui en dia desprès de l’adquisició per ordres d’Espanya de “Banca Cívica” ja tant sols conserva un 60 i escaig % del capital de “CaixaBank”. Fa uns mesos va sorgir una notícia en el sentit que Europa exigiria entre les condicions del rescat espanyol que cap caixa tingués més del 50% del capital, i això,  és una veritable amenaça de cara a poder mantenir la propietat pública de “La Caixa.”
“La Caixa” té a més participacions significatives a empreses estratègiques, claus per garantir el serveis en un futur estat independent, “La Caixa” participa en l’accionariat de Repsol, Telefonica, Abertis o Gas Natural, empreses claus i que caldrà que és posin al servei del país en els moments complicats,  i “La Caixa” hi té un paper a fer insubstituïble.

.

***********************

.
El clam independentista, una de les cinc històries mundials de la setmana per a ‘Time’
 
La publicació nord-americana situa la transcendència de la manifestació “secessionista” a l’altura d’esdeveniments com les eleccions holandeses guanyades pels europeistes o el conflicte militar a l’Afganistan
 
ARA Barcelona | Actualitzada el 15/09/2012 11:24 
 
El mapa de la setmana de la revista ‘Time’
La manifestació independentista massiva de l’Onze de Setembre a Barcelona ha situat com mai el contenciós polític entre Catalunya i Espanya al món. Després d’una setmana en què s’han succeït els articles i editorials arreu del món entorn a la manifestació gegant i al clam independentista, ara ha estat la revista nord-americana ‘Time’ la que ha situat la mobilització entre els cinc esdeveniments mundials més destacats de la setmana en la secció ‘World, The weeks essential stories’.
Al costat del que anomena la “crida catalana per la secessió”, ‘Time’ hi situa esdeveniments transcendents com la victòria dels europeistes a les eleccions holandeses, el conflicte militar a l’Afganistan, l’Iraq i la situació de l’Índia.

.

***********************

.
El profeta nord-americà de la crisi observa l’independentisme català
L’influent professor Nouriel Robini ha estat a Barcelona
 
 
Nouriel Robini. Foto: @robini
 
Nouriel Robini, el prestigiós economista resident als EUA, que ha estat considerat com el primer expert que va alertar ja el 2006 de la gran recessió que afectaria les economies occidentals a partir de 2008, ha visitat Barcelona per impartir una conferència i participar en diverses reunions de treball, una d’elles amb el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que havia estat professor seu a Harvard i al qui qualifica de “brillant”.
Des del seu Twitter, Roubini va piular per mostrar la seva atenció vers l’actualitat política del nostre país: “La independència catalana està esdevenint un fenoment calent a partir de la gran manifestació de masses d’aquesta setmana”, afirma. El compte del professor Robini a la xarxa social té prop de 200.000 seguidors.

.

***********************

.
España pierde Cataluña, como dijo Unamuno
 
Xavier Martínez Celorrio – Profesor de Sociología. Universidad de Barcelona
13/09/2012 – 07:00h
La Diada del 2012 marca el fin de 140 años de pactismo catalán para modernizar el Estado y hacer encajar la diversidad multicultural de España. Así de tajante es el mensaje de la masiva manifestación soberanista de Barcelona. Un clamor popular, tan ninguneado y minimizado por buena parte de la prensa madrileña como resaltado por la prensa internacional. También ciertas voces de la izquierda española culta han mostrado incomprensión, hilaridad y paternalismo posesivo contra esta demostración de fuerza del soberanismo catalán.
Primero te ignoran, luego se ríen de ti y cuando te atacan, ganas. Con estas tres fases, el soberanismo no violento de Gandhi resumía las reacciones en contra que recibía del Imperio británico. Eran otros tiempos y otras latitudes pero el marco mental de los que se sienten superiores parece ser el mismo en todas partes y momentos.
El catalanismo que propugnaba la solución federal de España, con Pi i Margall al frente, se remonta a la muy olvidada I República (1873), hace ahora 140 años. El sueño federal de Pi i Margall, inspirado en Proudhon y su ideario cooperativo, marca el inicio de la continua influencia catalana en la articulación institucional de la España contemporánea. Una influencia modernizadora siempre mal asumida y ninguneada por unas élites madrileñas y provinciales acomplejadas ante lo catalán, esa alteridad y némesis de la España decimonónica, de trono, sables y altar.
Asumiendo, a la larga, la dualidad incompatible entre el alma castellana y la catalana, Miguel de Unamuno reconocía en carta a Manuel Azaña (1918): “Justo es, pues, que España pierda ahora Cataluña. Y la perderá, no me cabe la menor duda que la perderá. La federación no es más que una hoja de parra”. Casi un siglo después, Unamuno es profético. Eso sí, un siglo sinuoso y áspero que no ha resuelto ni la conllevancia orteguiana entre España y Cataluña ni los problemas de la identidad española y su memoria histórica, tolerando un mapa de fosas de la guerra civil que hoy da escalofríos. Pero, ya saben, aquí los crímenes del franquismo no se tocan y los archivos de Salamanca eran un derecho de conquista hasta hace dos días.
El actual Estado de las autonomías, diseñado para disolver las reivindicaciones nacionales de Cataluña y País Vasco como reconocía Esperanza Aguirre sin rubor alguno, es otra hoja de parra caducada, inviable y deslegitimada que no puede disimular la realidad de su fracaso. A la vista del mundo y de los mercados internacionales, el modelo autonómico español dista mucho de ser funcional, eficiente y federal. Algo muy propio de unas élites que mantienen vetado cualquier cambio o reforma constitucional para diferenciar cuáles son nacionalidades y cuáles son regiones, atribuyendo y delimitando modelos de autogobierno y cooperación mutua,  un Senado territorial efectivo y un modelo fiscal eficiente y solidario. De eso nada.
La intocable y sagrada Carta Magna (votada solo por un tercio de los españoles hoy vivos) solo se reforma por la puerta de atrás, sin debate ni referéndum, para constitucionalizar el techo de déficit (2011) asumiendo, por dictado de Berlín, un tótem neoliberal que antes era indigesto para la socialdemocracia.  Hay reformas y reformas.
Ante la secular intolerancia y torpeza de la derecha para asumir la plurinacionalidad de la España real, la izquierda española no ha contrapuesto un proyecto histórico alternativo, modernizador y cohesivo. Ni adoptó medidas para desinflar el paraíso artificial del España va bien con salarios bajos y sin apenas impuestos ni construyó un relato consistente de justicia territorial y reconocimiento de la diversidad más allá del artificio de la España plural, ardid creado por el marketing de usar y tirar del que no queda nada.
Ya en 1999 dicen que Felipe González confesó a Pasqual Maragall que al pueblo español le costaba mucho asumir nuevos conceptos. El federalismo asimétrico no suponía uno, sino dos conceptos inasibles y complejos para la baja cultura política de los ciudadanos, según él. De aquel paternalismo protector y de renuncia, vienen estos lodos.
En el 2000, la factoría ideológica del PP actualizó la consigna gramsciana de la lucha continua por la hegemonía discursiva y mediática y sacó de la chistera el patriotismo constitucional. Dos en uno. Ni se toca la Carta Magna ni la integridad de la única nación-patria de los españoles. Dos conceptos que, al parecer, han calado y conectado con el alma española mejor de lo que suponían algunos. Hasta su padre intelectual, Jürgen Habermas, alucinaba de la capacidad vampírica de la derecha española que, para rematar la faena, estigmatizó el Estatut catalán cual impureza heterodoxa desplegando una catalanofobia que rendía votos.
En ningún sistema federal, las regiones más ricas contribuyen al fondo de solidaridad hasta quedarse empobrecidas y con peores servicios públicos y de bienestar que el resto de regiones a las que ayuda. En Alemania y en Estados Unidos las regiones ricas no pasan del 4% de su PIB en transferencias de solidaridad. Cataluña aporta cada año a España un 8% de su PIB, unos 16.000 millones de euros, acumulando así una deuda de 42.000 millones a causa de un sistema disfuncional e irracional de financiación que, encima, la deja con menor inversión en políticas sociales y educación que el resto.
El déficit fiscal acumulado acaba convirtiéndose en déficit social y castiga injustamente a las clases populares catalanas. Un ejemplo, sólo un 27% de los hijos menores de 16 años de familias pobres catalanas tienen alguna forma de beca de estudios. El capítulo de becas, nominalmente, está transferido pero bloqueado desde Madrid. ¿Por qué la bloquean los gobiernos de Madrid, sean socialistas o conservadores? ¿Cómo pueden perpetuar esta injusticia los socialistas españoles que va en detrimento de la igualdad de oportunidades? De los catalanes pobres, pero no de los pobres de otras partes.
En paralelo, los ciudadanos comprueban, indignados, cómo otras regiones más pobres financian de modo universal y no por razón de renta, ordenadores en las escuelas y otras prestaciones y servicios que son y han sido inimaginables en Cataluña. Entre 1986-2006, Cataluña ha transferido 213.963 millones de euros a las regiones menos desarrolladas de España, cuyos líderes regionales ahora ríen y ridiculizan la actual asfixia de recursos y tesorería de la Generalitat. Por eso, el modelo de financiación no es federal sino depredador, expoliador y regresivo.
Hartos de la ingratitud, de la ignorancia y de los tópicos anticatalanes que se remontan a tiempos de Quevedo, la Diada del 2012 marca un antes y un después. Ninguna democracia permite a su Tribunal Constitucional revocar una norma legal y estatutaria aprobada en referéndum. Ninguna economía y administración moderna esconde y hace opacas las balanzas fiscales a sus ciudadanos. Ningún Estado incumple lo que dictan los tribunales y retiene el autogobierno de las becas, discriminando a los hijos pobres de las regiones más ricas. Ninguno, salvo España.
El listado de agravios es proporcional al silencio e indiferencia que recibimos desde la España dialogante, abierta y cosmopolita que antaño elogiaba Cataluña como motor económico, innovador y creativo. No hay puentes, ni interés, ni voluntad de conocer al otro. Solo faltaba que Peces-Barba volviera a intimidar con bombardear Barcelona, tal y como antes amenazaron Azaña o Fraga. Viejo recurso trasnochado de autoridad e impotencia en plena globalización y rearticulación política de Europa. España está instalada en otra onda, en otra fase y en otro tiempo.
Como reacción veremos ahora muchos federalistas salir de los armarios. Justo cuando Cataluña inaugura un nuevo ciclo y cierra 140 años de esfuerzos por construir un Estado español que ha dejado de sentir como propio. El derecho a decidir se abre paso y tiemblan las telarañas de una España autonómica en plena crisis de todas sus instituciones. De aquellos vientos, estas tempestades de cambio, empoderamiento y libertad.

.

***********************

.
MENTIDES FONAMENTALS SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
 La manifestació independentista de l’11 de setembre és la més gran de la història del nostre país (un milió i mig de persones). I nosaltres podem dir amb orgull que hi vam ser. Paral·lelament, i d’una manera més o menys interessada i planificada, s’han tornat a fomentar algunes teories destinades a generar dubtes (i fins i tot por) entre els catalans. Són plantejaments conegudíssims, però que, a base d’insistir-hi, volen minar el nostre estat d’ànim. Avui aquestes teories ja les podem qualificar de «mentides fonamentals sobre la independència».
La independència de Catalunya l’han de decidir tots els espanyols.No es coneix cap cas d’enlloc del món on la independència d’un país la decideixi l’Estat del qual es pretén sortir. Qui vol marxar és perquè considera que hi guanyarà. Per tant, qui perd una part del territori sap que acabarà perdent alguna cosa i mai no acceptarà la secessió de bon grat. A més el dret internacional mai no ha reconegut que el dret a l’autodeterminació passi pel permís o l’acceptació d’una ciutadania aliena al territori que vol ser lliure.
El boicot d’Espanya ens arruïnaria. El mercat espanyol compra productes catalans, perquè els interessa, no pas per fer-nos cap favor. Si el dolor de viure la secessió de Catalunya els porta a comprar productes més cars o de pitjor qualitat, hauran d’assumir-ne les conseqüències. I recordem que per als empresaris els diners no tenen pàtria. A més a més, el constant boicot al nostre cava ha demostrat que és possible obrir-se a uns altres mercats que, fins i tot, ens permeten multiplicar les nostres exportacions. Cap país no pot dependre exclusivament i al cent per cent d’un altre país veí en les seves relacions comercials.
Espanya no ho acceptarà i es pot iniciar un conflicte greu. Si passés, tota la responsabilitat seria d’Espanya, que és qui decidiria intervenir en les nostres institucions, o, com diu algun militar, d’intervenir-hi militarment. Els catalans no tenim ni exèrcit ni cap ganes de conflictes violents. Aquí no hi pot haver cap guerra, perquè com a mínim falta un dels dos bàndols per lluitar. Per tant, Espanya sabrà si vol actuar com un país genocida contra la població civil i als ulls de tot el món.
Sortirem d’Europa. I això, ¿qui ho diu? Per primer cop, la Unió Europea s’ha pronunciat sobre la hipotètica independència de Catalunya: el seu president, Durao Barroso, ha considerat que cal valorar-la en clau internacional. A tot estirar, i si ens interessés, hauríem d’iniciar un nou procés d’ingrés en els òrgans europeus i en el seu sistema monetari, dels quals no formen part ni Andorra ni Suïssa (i per a aquests països no sembla que s’hagi acabat el món).
Ningú no ha dit mai que el camí hagi de ser senzill. Esclar que trobarem dificultats. ¿Algun cop al llarg de la nostra història ho hem tingut fàcil? El viatge estarà ple d’entrebancs. Això ho sabem. Però és clar que tenim la força de la raó, el dret a ser el que vulguem ser i la unió de tants i tants catalans. Som imparables. Ara, més que mai, amb il·lusió i optimisme, empenyem en el mateix sentit, perquè mai com ara no ho hem tingut tan a tocar.
 
Article publicat al setmanari El Vallenc, 14/9/2012

.

***********************

.
Catalunya, ¿revolución tranquila?
 
Revolución no implica violencia: la revolución nacional de Catalunya será pacífica o no será.
La palabra revolución, estrictamente hablando, se refiere a la transformación de las relaciones de poder en una sociedad, puesto que las instituciones que las expresan son matriz de la vida de la gente. Y el poder se expresa en el Estado. Por eso proclamar laindependencia de Catalunya sería una revolución: el actual Estado español dejaría de existir y un nuevo Estado europeo vería la luz, tal y como hicieron recientemente los estados balcánicos o exsoviéticos o Eslovaquia y según aspiran Flandes y Escocia. Revolución no implica violencia. Existen ejemplos históricos de divorcios nacionales amigables, Suecia y Noruega sin ir más lejos. En realidad en el contexto español-catalán la violencia a gran escala es impensable y socavaría la legitimidad social del proceso de secesión. Que se lo pregunten a los vascos, que sólo tras el fin previsible de ETA se pueden plantear la plena soberanía. Por tanto, la revolución nacional en Catalunya será tranquila o no será. Es decir, aun con momentos dramáticos, debería poder circular por cauces institucionales autónomos del Estado central, apoyados eventualmente en procesos de desobediencia civil. Ese es el horizonte vislumbrado por más de un millón de catalanes manifestándose tras la pancarta menos ambigua de la historia anunciando un nuevo Estado independiente en Europa. Para darse cuenta de la profundidad de esta tranquila determinación había que estar en esa manifestación y recorrerla de cabo a rabo durante horas. Estoy seguro de que muchos ciudadanos españoles hubieran cambiado su percepción (tal vez no su convicción) de haber estado allí.

La fiesta multicolor y familiar, con tres generaciones de una familia abrazándose y riendo, las jovencitas pintadas de independencia, los cánticos, los acentos y fanfarrias de pueblos y comarcas, los castellers infantiles, los jocosos gracejos, el mar de estelades ondeando al viento, y esa firmeza alegre en que la rauxa dejaba paso a la calma convicción de que ya se había llegado. De que Catalunya sería independiente, de que no habría más pseudonegociaciones, decepciones, engaños, vueltas atrás. Nadie sabía cómo ni por qué, pero no se dudaba de la independencia, sobre todo entre esa juventud crecida en el espacio de autonomía educativa, lingüística y cultural que conquistaron sus mayores. “La independencia es la solución”, proclamaban sus pancartas al ardiente cielo de verano. Nadie se preguntaba por el pacto fiscal o por los mecanismos constitucionales o por la prima de riesgo. La mágica palabra resolvía todo, porque una vez en su casa, como dueños de su vivencia colectiva, ya la pondrían en orden. “Ilusos irresponsables”, dirían sus realistas críticos desesperados en la crisis de nunca acabar. Pero en sus ojos y en sus risas había esperanza, una esperanza que mueve y conmueve, una esperanza que falta en sociedades europeas atenazadas por el miedo y asqueadas por sus representantes. Porque las revoluciones son ante todo emocionales y en la naciente revolución catalana la emoción corre a raudales, convenientemente templada por el seny.

¿Por qué ahora? Las revoluciones suelen resultar de la concatenación de varios factores. Una crisis económica profunda que deja a mucha gente, y en particular a los jóvenes, sin medios de vida. La rapacidad de los amos del dinero. La desconfianza en las instituciones políticas y el rechazo a quienes las ocupan. El escepticismo sobre promesas nunca cumplidas. Y sobre todo la humillación personal y colectiva por parte de los mandamases. Algarabía será la palabra hiriente que quedará en el epitafio de un político que no quiso o no pudo ni escuchar ni entender. Desprecio de lo que uno es, con el añadido de que nada cambiará por mucho que griten, si es necesario con el artículo 8 de la Constitución en la mano. Todos esos ingredientes del brebaje inductor de revoluciones están presentes en la Catalunya de hoy. Y se expresaron con fuerza creciente en las últimas tres décadas y con mayor intensidad en los últimos tres años. El dato más citado, el porcentaje de catalanes encuestados que votarían sí en un eventual referéndum por la independencia de Catalunya era el 36% en marzo del 2001, el 42,9% en junio del 2011, el 44,6% en febrero del 2012, y supero la mayoría, con un 51,1% en julio del 2012. Claro está que cuesta mucho menos contestar a una encuesta que decidir su vida y la de sus hijos con un voto. Pero lo importante es la tendencia. Y ahí es donde la confluencia de crisis económica, crisis de legitimidad política y humillación de la propia identidad conducen al mayor sentimiento independentista de la historia contemporánea de Catalunya. Cierto es que con una mayoría exigua no es viable proclamar la independencia. Pero ya se encargarán los políticos españolistas, jaleados por la caverna mediática, de engrosar rápidamente la legión de los humillados y la intensidad de la rauxa. Y la experiencia histórica dice que cuando la amplia mayoría de un pueblo piensa contradictoriamente a la Constitución, es esta la que cambia, a menos que seimponga una dictadura, lo cual es socialmente inviable.

El “¿ahora qué?” parece claro, aunque sus ritmos y procesos son imprevisibles. Si el Gobierno y el PSOE siguen diciendo no al pacto fiscal, Mas, que está ejerciendo de líder tranquilo y firme de la llamada transición nacional, convocará elecciones que consagrarán la desaparición de un PSC que ya no tiene C y dejará al PP atrincherado en un reducto españolista con horizonte de extinción generacional. Un Parlament mayoritariamente soberanista convocaría un referéndum con garantías, aun al margen de la ley española. Y si la negociación con España fracasa, habría desobediencia civil e institucional, empezando por la tributación voluntaria a una agencia catalana. ¿Europa? Puede reflexionar la UE. Y tampoco les va tan mal a Suiza, Noruega o Islandia, enlazadas a la UE por múltiples acuerdos.

Lo impensable es posible. La independencia, partiendo de un sentimiento ampliamente mayoritario el día que exista, es posible, pese a los constitucionalistas tertulianos. A menos que haya una negociación inmediata, seria y constructiva que empiece por un pacto fiscal justo con Catalunya manteniendo la solidaridad con España.

.

***********************

.
LA CUESTIÓN CATALANA
Las diferencias de los planes de Ibarretxe y Mas
La manifestación de la Diada y las consultas soberanistas locales dan al president resortes políticos que no tuvo el plan Ibarretxe
El Boletín Oficial del Estado publicó el 3 de septiembre del año pasado la convocatoria del referéndum soberanista de Juan José Ibarretxe. Dos años después de que el exlehendakari pasara a la retaguardia política. No era un error. Simplemente, el resultado tardío de un acuerdo del Ejecutivo de Patxi López con el BOE para que se publicaran las leyes vascas. Y la ley de la consulta de Ibarretxe lo era.

Hace unos días el exlehendakari envió un vídeo a la Assemblea Nacional Catalana defendiendo el derecho a decidir del pueblo catalán y vasco porque es “defender la democracia”. Pero la reaparición de la figura de Ibarretxe a cuenta de la manifestación independentista también corre a cargo del PP. “Artur Mas se ha convertido en el nuevo Ibarretxe”, soltó ayer la líder de los populares catalanes, Alicia Sánchez-Camacho. Mas puede envidiar el concierto económico vasco, pero en los planes del president no hay ningún otro encandilamiento vasco.

Ibarretxe topó en dos ocasiones, en el 2005 y el 2008, con el rechazo de las Cortes y el Tribunal Constitucional. En su primer intento se plantó en Madrid con su propuesta de Nuevo Estatuto Político de Euskadi y volvió a Vitoria con 313 votos en contra, 29 a favor y 2 abstenciones. Al día siguiente convocó elecciones. Lejos de lograr la mayoría absoluta, PSE y PP sumaron ya un escaño más que el PNV e Ibarretxe fue lehendakari por Batasuna. Ese respaldo dio luz verde en el 2008 a la ley de Consulta vasca que el Constitucional liquidó al considerar violado el artículo 149 de la Carta Magna, que reserva al Estado la competencia exclusiva para autorizar la convocatoria de consultas populares mediante referéndum. No se llenaron las calles de ninguna capital vasca pidiendo la independencia y el referéndum se quedó en consulta de consolación en Gernika. En las elecciones del 2009, Ibarretxe volvió a ganar, pero, con la izquierda abertzale fuera del juego político, se quedó sin socios para gobernar.

La transición nacional esbozada por Mas no es ajena al encorsetamiento que la Constitución demostró a Ibarretxe pero cuenta con la fuerza de la imagen de un millón y medio de personas manifestándose por la independencia, el referente de consultas soberanistas multitudinarias en toda Catalunya y una red de más de quinientos ayuntamientos declarados independentistas. Las encuestas tampoco auguran problemas a CiU en unas elecciones plebiscitarias. El PSC no está ni se le espera, y el PP catalán puede sufrir el castigo de los recortes.

En el actual ordenamiento jurídico, la declaración de independencia de Catalunya requeriría la modificación del artículo 2 de la Constitución, que prevé la “indisoluble unidad de la nación española”, y para ello se necesita una mayoría de dos tercios de los diputados en el Congreso y en el Senado, la disolución de las Cortes, la convocatoria de elecciones estatales, la ratificación de nuevo por dos tercios y la votación en referéndum de la reforma.

Y la convocatoria de un referéndum de independencia en Catalunya debería contar con la autorización de las Cortes, la propuesta del presidente del Gobierno y la convocatoria del Rey. Misión imposible.

Otra cosa es que el Govern plantee una consulta no vinculante a partir de la ley de Consultas catalana, que el PP ya piensa recurrir.

¿Topar contra las Cortes, el Constitucional o contra ambos? Mas busca su propia vía aprovechando la presión de la sociedad catalana. Y no esconde sus referentes. Mas aspira a que España, aunque sea por la puerta de atrás, dispense a Catalunya el mismo trato que Canadá a Quebec en el ámbito fiscal y a la hora de decidir libremente. La sentencia del Supremo canadiense de 1998 que conjuga ley con voluntad de la sociedad es el libro de cabecera.

***************************************************
***************************************************
***************************************************
Tot aquest recull d’articles i editorials són seleccionats pel dpt. de Comunicació del Secretariat Nacional de l’ANC.
Anuncis