L’Assemblea Nacional complia aquest dilluns el 40 aniversari desde la seva creació.

Plataforma unitària de l’antifranquisme català en lluita contra la dictadura del general Franco, es va constituïr el 7 de novembre de 1971 a l’església de Sant Agustí Nou del barri del Raval a Barcelona.

El passat dilluns 7 de novembre de 2011 es commemorava el 40 aniversari de la seva creació en un acte a la mateixa església. En aquest es donava relleu a l’Assemblea Nacional Catalana per continuar amb un objectiu més clar, assolir la Independència de Catalunya.

Creada al 1971 per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, ràpidament va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país sota un programa de reivindicació de llibertat social i política, amnistia per als presos polítics i adopció d’un Estatut d’Autonomia per Catalunya com a pas previ per a l’autodeterminació i la coordinació democràtica amb la resta de l’estat.

L’Assemblea de Catalunya es va organitzar a nivell nacional, regional, comarcal i local, possibilitant així una àmplia participació de la ciutadania compresa amb la lluita antifranquista.

Els anys han passat, i en commemoració d’aquest aniversari, es va decidir fer un acte a la mateixa església on es va crear 40 anys endarrera. Ja no tenim la pressió de la dictadura franquista a sobre, però l’autodeterminació per tal d’assolir la independència final de Catalunya segueix sent un objectiu comú. L’Assemblea de Catalunya ha passat el relleu a l’actual Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb aquest objectiu comú. Un objectiu que en molts nivells, i, concretament a nivell local aquí a Mollet, ha aconseguit agrupar més del 60% de les forces polítiques de la localitat, a més d’atraure a través de les xarxes socials a gran part de la població de totes les ideologies polítiques.

Fotografia presa a l'acte del 40 centenari de l'Assemblea de Catalunya
Fotografia presa a l'acte del 40 centenari de l'Assemblea de Catalunya

I teniu present el següent:

“Que la prudència no ens faci traïdors”, tal i com es va acomiadar l’acte commemoratiu

— — — — —

Per una altra banda, aquest any es compleix el centenari de la senyera estelada.

L’Onze de setembre de 1901, Lluís Marsans i Solà, futur dirigent d’Estat Català, junt amb altres militants de la Unió Catalanista, varen convocar una ofrena floral al monument de Rafael Casanova (acte que es va considerar il·legal i a on es van detenir prop de 30 persones).

Aquesta data marca l’inici d’un dels rituals i formes d’expressió simbòlica del catalanisme modern. Commemoració d’uns fets antics (la defensa de Barcelona simbolitzada en el conseller en cap de les institucions catalanes) lligats a la reclamació d’un dret i una legislació pròpies d’autogovern modernes.

La necessitat de la creació d’una bandera de combat, pren forma definitiva a través de la inspiració de l’activista i polític Vicenç-Albert Ballester, l’any 1918. En signar-se aquell any l’armistici de la primera guerra mundial i amb l’esclat de l’aparició de nous estats a Europa, uns joves propers a la Unió Catalanista i pertanyents al semiclandestí Comitè Pro-Catalunya, del qual Ballester n’era el president, aprofitaren el moment polític per internacionalitzar el fet nacional català utilitzant la bandera de l’estel solitari. Dins d’aquest grup, Ballester hi creà o inspirà la senyera estelada, perquè tan els catalans com les potències estrangeres visualitzessin clarament les aspiracions independentistes de Catalunya.

Aquest any es celebra el centenari d’aquest símbol, i des del mes de juliol hi ha l’Exposició del centenari a Tona (Osona), que romandrà fins a les festes d’hivern d’aquesta localitat.

Des de l’entitat estelada.cat ens animen a anar a veure aquesta exposició.

Fotografies: A.Mateo – Estelada.cat

Anuncis